La Cuca Salamanduca és un espai per recuperar i compartir cultura popular, sobretot la literatura oral de Xàtiva i la seua redor. Hi trobareu rondalles, acudits, relaixos, sussoïts, endevinalles, embarbussaments... Toni Cucarella
Parlem i parlem
i sovint no som conscients de les afirmacions que aventurem sense avaluar-ne
les conseqüències, o dels judicis de valor que expressem com si foren provades
lleis científiques. La llengua no té os, ja ho diuen, i no fa peresa moure-la
sense voler arrestar-la. A alguns els agrada tant, que s’hi enrossinen i xarren
com fetge en brases, fins deixar-nos el cap com un bombo, marejats com un
all-i-oli o atalbats com un sol de migdia. N’hi ha qui fa de boca cul, per més
que l’hagen advertit reiteradament que parlar bé no costa una merda. Però,
independentment de l’enrossinament amb què fem servir la llengua, hem de
vigilar si fem afirmacions vehements, no fóra cas que tot seguit ens ho retragueren:
no direm d’aquesta aigua no beurem, per tèrbola que passe; perquè per on
parles, passes. I anem alerta amb els qui se les pinten a l’oli i bafanegen de
tot sense mesura; cal fer-los la raó ben feta: Qui tinga cul i mamelles, que
no conte meravelles! En qualsevol cas, però, hem de saber admetre que preguntar
no és ofendre. Tanmateix: a preguntadors, mentides.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat
