emigdi |
campredó |
dilluns, 23 de juny de 2008 | 08:59h
Ahir diumenge vàrem realitzar una excursió llampec al bell poble matarranyenc de Pena-roja de Tastavins, que bé mereix una visita. Va ser pensat i fet. Hi vàrem anar en família: amb l'Araceli (la meua dona), la Rosa i el Guillen (els meus xiquets), i amb els nostres millors amics Damià i Olga, i els seus fills Damià i Martí. Primerament, vàrem visitar Dinòpolis, la ciutat dels dinosaurs. Els xiquets varen al·lucinar veritablement, mentre contemplaven amb els ulls ben oberts els enormes ossos d'aquest mamífer desaparegut, que va habitar aquesta regió fa uns 120 milions d'anys. Ens va impressionar a tots la recomposició en forma erta d'aquest mateix animal, trobat al jaciment del Barranc de l'Escarola del terme municipal pena-rogí, atès que només n'hi ha un altre amb igual posició, ni més ni menys que al Museu de Ciències Naturals de Nova York. El dinosaure en qüestió ha estat batejat amb el nom de Tastavinsaurus, en homenatge al riu que banya el terme. Una guia molt agradable ens va explicar tots els detalls sobre les importants restes trobades a Pena-roja (els descobridors varen estar els germans Ortiz, de Fontespala, afeccionats amateurs a la paleontologia); així com de la història d'aquest famós animal prehistòric, el nom del qual vol dir regandaix (llargandaix) salvatge. A la part final, els xiquets varen poder, fins i tot, excavar ossos de dinosaure en un pati i, amb la qual cosa, recomposar la cua llarguíssima d'aquest animal. Acabada la visita a Dinòpolis, varem fer un picnic en un indret bellíssim: al costat del santuari de la Mare de Déu de la Font, el qual recomanem a tothom. No havia estat mai a Pena-roja, la qual cosa era tota una assignatura personal pendent. He de dir que fa molts anys que professo la meua passió pel poeta i activista lingüístic, Desideri Lombarte, fill de la població, malauradament desaparegut ara fa 20 anys. També he lloat en nombroses ocasions la trajectòria de Maties Pallarès, natural igualment de Pena-roja, que va ser un escriptor, excursionista i arquèoleg autodidacta de principis del segle XX. Enguany, no ha estat casual el fet que al meu programa radiofònic "Lletres Ebrenques" ha estat el poble sobre el qual més hem parlat. Hi han passat el jove sociolingüista Natxo Sorolla, que va analitzar la situació lingüística de la comarca del Matarranya; el cantant Marc Martí (de la veïna població de Massalió) i guitarrista de "Los Draps", grup estel·lar de rock en català a la comarca, la majoria dels membres del qual són pena-rogins; Alba Gil, estudiant de 2n de batxillerat, barcelonina amb arrels familiars pena-rogenques, que ha realitzat un extens treball de recerca sobre els autors matarranyencs en llengua catalana; finalment, realitzàrem un emotiu homenatge a l'esmentat i enyorat Desideri Lombarte. Durant la nostra curta visita hem pogut comprovar com tothom parla català arreu, tot i que l'ús escrit és gairebé inexistent, la qual cosa, òbviament, ens ha entristit. Pena-roja de Tastavins és realment un indret idíl·lic, quant a la preservació del paisatge i dels monuments històrics. També és una històrica població al Matarranya quant al conreu del català, tant en l'àmbit literari com en el musical. Hem gaudit extraordinàriament de la visita, pel fet d'haver-la fet en família i amb amics estimats, cosa que hem de repetir prompte.
Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
Ahir diumenge vàrem realitzar una excursió llampec al bell poble matarranyenc de Pena-roja de Tastavins, que bé mereix una visita. Va ser pensat i fet. Hi vàrem anar en família: amb l'Araceli (la meua dona), la Rosa i el Guillen (els meus xiquets), i amb els nostres millors amics Damià i Olga, i els seus fills Damià i Martí. Primerament, vàrem visitar Dinòpolis, la ciutat dels dinosaurs. Els xiquets varen al·lucinar veritablement, mentre contemplaven amb els ulls ben oberts els enormes ossos d'aquest mamífer desaparegut, que va habitar aquesta regió fa uns 120 milions d'anys. Ens va impressionar a tots la recomposició en forma erta d'aquest mateix animal, trobat al jaciment del Barranc de l'Escarola del terme municipal pena-rogí, atès que només n'hi ha un altre amb igual posició, ni més ni menys que al Museu de Ciències Naturals de Nova York. El dinosaure en qüestió ha estat batejat amb el nom de Tastavinsaurus, en homenatge al riu que banya el terme. Una guia molt agradable ens va explicar tots els detalls sobre les importants restes trobades a Pena-roja (els descobridors varen estar els germans Ortiz, de Fontespala, afeccionats amateurs a la paleontologia); així com de la història d'aquest famós animal prehistòric, el nom del qual vol dir regandaix (llargandaix) salvatge. A la part final, els xiquets varen poder, fins i tot, excavar ossos de dinosaure en un pati i, amb la qual cosa, recomposar la cua llarguíssima d'aquest animal. Acabada la visita a Dinòpolis, varem fer un picnic en un indret bellíssim: al costat del santuari de la Mare de Déu de la Font, el qual recomanem a tothom. 
Durant la nostra curta visita hem pogut comprovar com tothom parla català arreu, tot i que l'ús escrit és gairebé inexistent, la qual cosa, òbviament, ens ha entristit. 
http://www.youtube.com/watch?v=0wJtsp5Tak0
salut i bona revetlla