emigdi |
història |
diumenge, 29 de juny de 2008 | 08:42h
Jaume Nunó i Roca (Sant Joan de les Abadesses, 1824 - Buffalo, Nova York, 1908) era un prestigiós compositor que s'inicià com a organista a l'església parroquial de Sant Joan. Als 8 anys, va anar a viure a Barcelona, on guanyà una plaça de solista al cor de la catedral. El 1845 va ingressar a l'exèrcit, en el qual va dirigir la banda de música militar del regiment de la reina. El 1851 va realitzar el tradicional viatge d'ultramar que feien molts músics a Cuba, on es féu càrrec de l'organització de les bandes militars. En aquest país va conèixer el general mexicà Antonio López de Santa Ana, que el 1852 el va contractar per a reorganitzar les bandes de música de Mèxic. Guanyà les oposicions públiques per al càrrec de director del Conservatori Nacional de Música i Declamació. El 1854 es presentà al concurs per premiar la millor composició per a l'himne nacional mexicà, amb lletra ja escrita pel poeta Francisco González Bocanegra. Guanyà el concurs i l'himne s'estrenà el 15 de setembre d'aquell any al Teatro Santa Ana. Dos anys més tard retornà a l'Havana i després es traslladà a Nova York, on treballà com a pianista i director d'orquestra, obrí una acadèmia i recorregué diferents ciutats nord-americanes. El 1864 tornà a Mèxic per dirigir una temporada d'òpera. Instal·lat a Rochester, fou director d'òpera (1873-76) i concertista. Finalment, s'establí definitivament a Buffalo (1876-08), on obrí una acadèmia de música al Women's Union Building. La seua relació amb Mèxic va ser molt estreta, ja que hi tornà diverses vegades: el 1864 per dirigir una temporada d'òpera, i el 1901 per participar en les festes patriòtiques de Mèxic. Allà fou rebut apoteòsicament i se li féu un homenatge al Teatre Arbeu. El 1904 féu un nou viatge a Mèxic per celebrar el cinquantenari de l'himne. El 1942, el govern mexicà li tributà una gran homenatge amb motiu de l'arribada de les seves despulles, que foren dipositades a la Rotonda de los Hombres Ilustres de la Ciudad de México. Anys després, l'intel·lectual jesusenc Joan Cid i Mulet (Jesús 1907- Ciutat de Mèxic 1982) va aconseguir gran fama al país asteca amb l'edició de "México en un himno" el 1954, en commemoració del centenari de l'himne nacional mexicà. El llibre va merèixer tota mena d'elogis per part de la classe política i intel·lectual i va passar a ser de lectura obligatòria al servei d'ensenyament públic del país. El 1969, per iniciativa de Salvador Moreno, es va organitzar un emotiu homenatge a la figura de Jaume Nunó al seu poble natal, amb la col·locació d'una placa a la casa on va nàixer. Hom li dedicà, també a Sant Joan de les Abadesses una font, amb l'aportació d'un grup de mexicans i catalans; la plaça on s'erigí es anomenada popularment plaça dels mexicans. Va ser durant la segona visita a Catalunya de Cid i Mulet, tot i que finalment no hi va poder assistir per haver estat ingressat a l'hospital per un problema d'apendicitis. Els lligams entre Sant Joan de les Abadesses i Mèxic han continuat, ja que se celebra la famosa festa de El Grito al mes de setembre, en l'organització de la qual participa el Consolat mexicà a Barcelona.
Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
Jaume Nunó i Roca (Sant Joan de les Abadesses, 1824 - Buffalo, Nova York, 1908) era un prestigiós compositor que s'inicià com a organista a l'església parroquial de Sant Joan. Als 8 anys, va anar a viure a Barcelona, on guanyà una plaça de solista al cor de la catedral. El 1845 va ingressar a l'exèrcit, en el qual va dirigir la banda de música militar del regiment de la reina. El 1851 va realitzar el tradicional viatge d'ultramar que feien molts músics a Cuba, on es féu càrrec de l'organització de les bandes militars. En aquest país va conèixer el general mexicà Antonio López de Santa Ana, que el 1852 el va contractar per a reorganitzar les bandes de música de Mèxic. Guanyà les oposicions públiques per al càrrec de director del Conservatori Nacional de Música i Declamació. El 1854 es presentà al concurs per premiar la millor composició per a l'himne nacional mexicà, amb lletra ja escrita pel poeta Francisco González Bocanegra. Guanyà el concurs i l'himne s'estrenà el 15 de setembre d'aquell any al Teatro Santa Ana. Dos anys més tard retornà a l'Havana i després es traslladà a Nova York, on treballà com a pianista i director d'orquestra, obrí una acadèmia i recorregué diferents ciutats nord-americanes. El 1864 tornà a Mèxic per dirigir una temporada d'òpera. Instal·lat a Rochester, fou director d'òpera (1873-76) i concertista. Finalment, s'establí definitivament a Buffalo (1876-08), on obrí una acadèmia de música al Women's Union Building. La seua relació amb Mèxic va ser molt estreta, ja que hi tornà diverses vegades: el 1864 per dirigir una temporada d'òpera, i el 1901 per participar en les festes patriòtiques de Mèxic. Allà fou rebut apoteòsicament i se li féu un homenatge al Teatre Arbeu. El 1904 féu un nou viatge a Mèxic per celebrar el cinquantenari de l'himne. El 1942, el govern mexicà li tributà una gran homenatge amb motiu de l'arribada de les seves despulles, que foren dipositades a la Rotonda de los Hombres Ilustres de la Ciudad de México. 
