El futbol no m'agrada. Gens. El trobo un espectacle avorrit. Els castellers són molt més emocionants: ens tenen amb l'ai al cor pendents de si faran llenya. Potser per això sempre em vanto de ser absolutament indiferent al futbol. Però no és veritat. Avui ho he comprovat:Aquesta tarda en tornar de la platja feien un reportatge al 33 sobre el Pep Guardiola. M'ha agradat. El personatge em semblava proper, un dels meus. Fins i tot l'he enregistrar per poder-ne treure alguna foto. En canvi, aquesta nit, quan els veïns que simpatitzen amb la causa espanyola han començat a tirar petards per celebrar els gols de la seua selecció, em resultava del tot indiferent! Fins al punt que inicialment no sabia a què responia tanta eufòria!
Ja ho veieu: prenent consciència de ser del Barça, ni que sigui per exclusió, a partir de les emocions del dia a dia. Per cert, què se'n van fer del mig milió de signatures a favor d'unes seleccions nacionals? Sort que tenim nou estatut...
I si us agraden els castellers, dimarts Diada Castellera de Sant Joan a la mítica Plaça del Blat de Valls. Sí, la que surt a la tele!!
Vaig trobar tristíssim el reportatge del Guardiola de TV3. El dia que el Girona pujava a 2aA només es parlava d'aquest hom que com a entrenador encara no ha fet res. Però ja se sap, que en aquest país no es pot no ser del Barça.
Ja farem país així... deu ser que el país acaba a Martorell.
Ens amostren per què és tan important tindre-hi seleccions pròpies.
Cordialment.
PS: el que no passava fa dos anys escassos.....avui, ací baix a la plaça de l'ajuntament, acaben de muntar l'envelat d'un cotolengo.