VilaWeb.cat

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm
 
aka61 | dilluns, 23 de juny de 2008 | 00:43h

Ni em va ni em ve.

I amb això vull deixar clar que per a mi, esportivament, Espanya no és l'enemic. Tant sols podria ser el meu rival si algún dia aconseguim jugar l'Eurocopa com ells fan aquests dies.


I que ningú s'espanti perquè no hagisortit al carrer a tirar quatre petards de forma anticipada a la revetlla de Sant Joan. Ni que guanyi ni que perdi. Res. Aquesta no és la meva guerra ni la meva batalla. Que avui és un dia de goig per als espanyols. Doncs felicitats. Com qualsevol esportista que digui ser-ho ha de fer. Felicitar als que han guanyat i a preparar un altre partit i si pot ser, que deixi de ser amistós. Aquests partits han deixat de ser atractius i tant sols deixen contents a quatre somiatruites.

Aquesta tarda mateix, un amic del meu fill s'ha presentat amb la samarreta color vermell. La samarreta oficial. I el noi, s'amagava l'escut mig en broma. Perquè?. La guerra a la que ens volen portar des de les espanyes no ha d'esser la nostra guerra. Deixe'm que disfrutin i anem a per la nostra oficialitat.

L'esport és educació, salut, participació, oci, relació i treball. Sis valors que ens tindrien que servir per a que els espanyolitos d'anar a peu deixessin de veure'ns com uns desagraïts. No, no. No ho som. Tenim els mateixos drets que tenen els espanyols. Volem participar i gaudir dels mateixos valors que fan ells.

Diuen que l'esport és educació. I ho és perquè té associats uns valors que son essencials en la formació de la personalitat i dels hàbits socials com ara la tolerància. El joc net, la força de voluntat i l'autoestima formen part d'una gran font de principis bàsics.

Espanya, l'espanya esportiva, s'ha d'educar i ho ha de fer amb aquests principis. Ha de descobrir la tolerància i el joc net.

Últims 40 canvis

Arxiu

« Desembre 2008 »
dl dt dc dj dv ds dg
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031