"La política, o la fas, o te la fan"
Aquesta frase de Joan Fuster em va fer decantar a lluitar en un altre àmbit com és la política, després de passar anys a l'associacionisme.
He crescut entre entitats de l'educació en el lleure, esportives o culturals. M'he fet gran fent de voluntari i treballant pel país des del carrer, fent una militància cultural.
He treballat políticament al meu poble, Constantí, on els militants d'Esquerra del meu municipi m'han fet de pares polítics i m'han ensenyat a entendre la política i treballar pel país des del carrer.
Un treball que si el fas amb coherència, porta uns bons fruits. A Constantí, per exemple, estic molt orgullós d’haver aportat el meu treball com a director de campanya en les darrers municipals, i haver aconseguit el primer regidor de les JERC al consistori i situar ERC com a segona força política, per primer cop en tota l’historia de Constantí.
Sempre he cregut que l’ independentisme creixerà i es consolidarà des del carrer: als bars o cafès, als ascensors, a les universitats, ... La militància de base és qui ha d'estar il·lusionada i treballar des dels municipis per fer una esquerra independentista més forta i cohesionada.
Ara, que estic quasi a la meitat de la meva vida política a les JERC, crec que puc aportar alguna cosa al projecte juvenil independentista. Ara toca treballar-hi a fons! El canvi és possible, però s’ha de treballar des de dins amb coherència.
Un, moltes vegades, s'ha de llançar a la piscina sense conèixer si hi haurà aigua però convençut que si en troba podrà nedar cap a bona direcció. Podrà aportar alguna cosa, encara que sigui un gra de sorra, al projecte independentista.
Diuen que sense aquell gra de sorra no és construirà mai un desert.
