L’últim film del període anglès de Hitchcock, en general considerat com un simple tràmit, resulta que és molt bo. Està en la línia de Moonfleet: el rerafons sinistre, nocturn i criminal del camp anglès. Charles Laughton és l’ocult líder d’una banda que, a la costa de Cornualles, provoca naufragis (tapant la llum del far), mata els mariners de les naus i en roba la càrrega. Maureen O’Hara (espèndida en el seu primer paper) és una òrfena que se’n va a viure amb la seva tia a la posada de Jamaica (el cau dels saquejadors). La primera nit ja assisteix a un intent de linxament (que ella frustra tallant la corda des de la seva habitació) de Robert Newton, que és un policia ocult. Fugen tots dos. Està basada en una novel.la de Daphne Du Maurier i hi ha una bona trama i uns bons personatges. El final és sensacional. Charles Laughton, des de dalt d’un vaixell, diu: "Ara veureu com l’edat de la grandesa arriba a la seva fi", i es llança daltabaix.
