Aquest bloc no tindria sentit si en aquest món no hi haguèssin persones com en Jérôme Mardaga, Jeronimo. Un personatge que conflueix perfectament amb la idea eclèctica d'aquest bloc, un noi nascut a Bèlgica que de ben jove va anar a parar a França a estudiar música moderna.
El seu disc "Un Monde Sans Moi" (un món sense mi) publicat l'any 2003, és on reflecteix la sensació de que no trobava el seu lloc, i per això, va congeniar diferents estils de la cançó francesa del s.XIX més clàssica i la distorsió. Lletres que arrebossen ironía, humor i tragèdia en parts iguals. Fràgil i delicat, però també a vegades brutal. Un disc per emmarcar.
Una mostra exemplar de la seva diversió estilística són aquestes dues cançons amb tan contrast.
Jeronimo "moi je voudrais"
El seu disc "Un Monde Sans Moi" (un món sense mi) publicat l'any 2003, és on reflecteix la sensació de que no trobava el seu lloc, i per això, va congeniar diferents estils de la cançó francesa del s.XIX més clàssica i la distorsió. Lletres que arrebossen ironía, humor i tragèdia en parts iguals. Fràgil i delicat, però també a vegades brutal. Un disc per emmarcar.
Una mostra exemplar de la seva diversió estilística són aquestes dues cançons amb tan contrast.
Jeronimo "moi je voudrais"
Jeronimo "J'ai les mains qui tremblent"
