mininu |
Societat |
divendres, 29 d'agost de 2008 | 19:54h
Ens trobem a finals d'agost, i doncs es van esgotant els dies de vacances del sector més ampli de la població que n'ha pogut fer. És hora de tornar a la feina... els que tinguin la sort de tenir-ne, vaja: a aquest nivell -quasi sota zero- hem arribat després de dècades de lluita contra l'opressió patronal i per les conquestes laborals que havien de dignificar la condició de "les classes socials menys afavorides"... Que lluny que semblen les nombroses alternatives proposades per tants pensadors honestos i gurús il·luminats com hi ha hagut i i els col·lectius de seguidors que han provat de portar-les a la pràctica al llarg de tots aquests anys...! I al capdavall de tants estira-i-arronses, tan estreta ha quedat, la cosa, que ara ja sembla una total frivolitat parlar de la mandra i del dret a cultivar-la, com s'havia fet en moments concrets de la història. I tanmateix, no ens hauríem d'espantar de reconsiderar-la, fins i tot en moments tan poc adients (aparentment) com els d'ara. O precisament per això: perquè, ben mirat, el dret a la mandra ens pot servir de referent i ens pot ajudar a relativitzar el valor de cada cosa, ara que anem tan encegats tots per trobar una feina, sigui de la mena que sigui, ens agradi o no, i estigui més o menys ben pagada, mentre ens la paguin... Transcric aquí sota un fragment d'un post que vaig trobar de casualitat (i del qual desconec les dades de filiació), i que dedueixo que va ser publicat l'estiu de l'any passat. L'escrit suggereix això que dèiem: la virtut que pot tenir la mandra de provocar un nou replantejament de les relacions humanes (i particularment les laborals), fins al punt que, segons la llei de la relativitat, podria passar que la mandra, el sisè pecat capital, fos l'embrió d'una nova revolució, necessàriament pacífica, però també necessària:
La mandra: quelcom digne d'elogi,
o estem massa alienats?
Diumenge passat (13 d'agost), al
suplement "Plaers" de l'Avui hi havia un apartat titulat "L'elogi de
la mandra". No debades "la mandra ha suscitat reaccions ben diverses
al llarg dels últims 3.000 anys". Però anà prenent rellevància a partir de
moments o personatges històrics concrets. Per exemple, fou el teòleg Evagri
Pòntic (s VI) qui ideà la coneguda llista dels pecats capitals, entre els quals trobem el de la
mandra. Molt més endavant, arran de la Revolució Industrial,
la mandra esdevé no només un pecat contra Déu, sinó contra el mateix
capitalisme: cal recordar que aleshores la jornada laboral s'enfilava fins al
voltant de les 12 hores, infants inclosos.
Tot i els esculls d'ordre religiós
i socioeconòmic que s'intentaven imposar a tothom que participés del sistema,
s'han anat alçant veus que enalteixen i elogien la ganduleria i la filosofia del dolce far niente. Tant és així, que als EUA ja "ha nascut un
moviment que s'aferra a la síndrome de la mandritis aguda", amb pàgines
web de suport i tot. Els mandrosos disposen fins i tot d'una llarga sèrie
de citacions, extretes d'escriptors i filòsofs. Per exemple:
"Els moments més feliços de la vida d'un home són
els que passa despert al llit quan es fa de dia" (Samuel Johnson, s XVIII)
"La mandra no consisteix a no fer res, sinó a fer
grans coses no reconegudes pels dogmes de les classes dominants" (R.
L. Stevenson, s XIX)
"Les institucions temen els pobles mandrosos,
perquè un mandrós és un pensador, i els pensadors no són un membre
benvingut en moltes situacions socials".
Qui sap? En tot cas, compte a
frivolitzar amb la mandra, que pot resultar una cosa molt seriosa, molt més
important del que ens podem pensar (les poques estones que la feina
ens ho deixi fer)...
_______________________________
Nota benne: Els 7 pecats capitals clàssics són l'avarícia, l'enveja, la gola, la ira, la luxúria, la peresa i la supèrbia. Però fa poc que el papa Benet XVI els ha renovat, o revisitat, com diuen els castissos que volen sovint a Nova York. Els set pecats capitals moderns, segons el nostre papa teòleg, serien aquests: la contaminació, l'enginyeria genètica, la riquesa obscena, la drogoadicció, l'avortament, la pedofília, i la injustícia social i les diferències entre rics i pobres. Venint de qui ve, la nova llista, la veritat és que suggereix uns quants comentaris (no gaire caritatius), però ho deixarem per un altre dia.
Ens trobem a finals d'agost, i doncs es van esgotant els dies de vacances del sector més ampli de la població que n'ha pogut fer. És hora de tornar a la feina... els que tinguin la sort de tenir-ne, vaja: a aquest nivell -quasi sota zero- hem arribat després de dècades de lluita contra l'opressió patronal i per les conquestes laborals que havien de dignificar la condició de "les classes socials menys afavorides"...
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif
"Catablocs.cat
[la catosfera ara mateix]")
