Quatre taules, ampolles d'aigua, algun porró de ví, ... La gent es porta el menjar, el cava i els vicis.Una tarima, dos altaveus, un equip de música cedit per algun veï. El focus de l'esglèsia dóna llum a les taules, les cadires i la gent que, asseguda, parla i riu. De fons la remor dels trons dels més gangilasos, les fonts de llum dels més menuts, alguna bengala i unes quantes piules. És Sant Joan, la festa del foc i dels Països Catalans.
En aquest llogarret d'Osona, no domina el foc, però. Hi mana el caliu, la flama encesa, íntima, íntegra d'un petit poble que volen que sigui barri, però no n'és. A Balenyà tenen flama pròpia, la del Canigó també hi arriba i s'agermana amb la llum que construeix qui s'estima Balenyà.
Els grans parlen a taula. Parlen del poble, dels voltants, de camins d'ara i abans, de l'estació del tren, dels veïns que hi van ser, que hi són i, fins i tot, dels que vindran. El menjar córre amunt i avall entre les taules, com la canalla per la plaça. De tant en tant, la corrua de quitxalla puja a l'escenari, agafen el micro, es presenten i fan el número. Un número improvisat, ara un ball, ara un joc, ara un brindis de Sant Joan.
La nit s'escurça amb la mainada juganera corrent amunt i aball. De cop, n'hi ha una que puja a l'escenari, menuda i decidida, pren el micro i diu: Ja s'ha acabat".
A toc de veu, la gent s'aixeca i segueix fent sentimental rotllana mentre plega taules i cadires. La nit s'estira, mentre la gent recull, s'escull i s'en va.
Discover The Beatles!
