Una visita molt enriquidora al
Museu d'Art i Historia de Reus
Fa dies va encetar-se cert debat sobre la conveniència de treure al carrer els Gegants bi-centenaris que a hores d'ara tenim exposats al Museu d'Art i Història de la plaça de la Llibertat de Reus. Aquestes tres parelles son de començaments del segle XIX i encertadament van ser replicades per l'artista local Ramon Ferran l'any 2005. Les copies fetes amb materials moderns van comportar una tasca de modelatge excel.lent. Es van produir motlles de les sis peces i es van clonar les velles parelles amb tant d'encert que son difícils de distingir, de les seves bessones. Potser les petites diferències es detecten més que res per les robes noves o els nous pentinats. El Sr. Ferran és també l'autor de les altres dues parelles del segle XX i des de sempre ha tingut cura del manteniment dels nostres estimats gegants de Reus. Un treball memorable que potser no es del tot conegut, però que només de veure els gegants -nous o vells- es fa més que evident.
La setmana passada una colla de blocaires reusencs vam tenir el goig de ser convidats al Museu de Reus i poder visitar els gegants històrics. Vam ser atesos amb molta amabilitat pel seu director, el Marc Ferran que de forma apassionada ens va posar al dia de l'estat de les peces perfectament exposades a l'entrada del Museu. Primer veiem els imponents Indis, i més endins els Vitxets i els Moros. Fan impressió allà dins ben plantats. El Sr. Ferran ens assegura que l'estat de les peces és ideal per a mantenir-los exposats, però dubta molt que aguantessin una activitat gegantera normal. Al museu, els gegants han estat adequats i consolidats per a la seva exhibició i conservació permanent sense cap problema. L'estat de les estructures antigues i certes parts dels braços, colls i caps, presenta un envelliment incompatible amb ballaruques, cercaviles i altres sacsejades festives. Fa tres anys al ser substituïts pels seus germans bessons, pràcticament estaven al límit. Val a dir que el seu aspecte al museu és genial. Ben pentinats, ben vestits, endreçats i molt ben abillats. Totalment estabilitzats i ben presentats.
També vam tenir ocasió de parlar amb la Sra. Anna Miralles, restauradora del mateix museu. Ella i el seu equip van tenir cura de les darreres tasques de manteniment dels gegants. En concret fa pocs dies va endreçar les perruques, que segons ella ens explica, son de cabell natural. És una feina molt complicada per tal de netejar pel a pel, sense danyar-los i pentinar els matolls de cada gegant. Veig que la seva feina ha de ser complexa i de força precisió. La Sra. Anna parla amb apassionament de la seva ocupació museística i es nota que estima tant la seva feina com les peces que conserva. Vull dir que mantenir els gegants ho viu amb molta implicació. Vam poder veure que treballen molt bé, cosa que jo no dubtava en cap moment. Demano públicament disculpes si en algun altre post del meu bloc, alguna de les meves opinions totalment personals, donaven a entendre un altre cosa.
Val a dir que la visita va obrir-me nous horitzons i reconec que anava equivocat en el meu criteri primer. Jo era de l'opinió de que els gegants vells, haurien de sortir a les festes de Reus. Amb totes les informacions conegudes recentment, ara penso que el millor és no fer temeritats. Si hem d'adequar les velles parelles per sortir a ballar i substituir les peces més fonamentals, deixaran de ser antigues per definició. En un museu un cotxe antic és conservat amb les peces originals. Si volem que surti a la carretera cal canviar motors, frens, i altres mecanismes, però ja no és el vehicle que cal conservar. Potser ara caldrà esperar a tenir la Casa de la Festa, per assegurar una ubicació definitiva dels gegants del museu. Temps al temps. Agraeixo al Marc i l'Anna la seva gentilesa i prometo tornar al nostre Museu, ben aviat.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.
Post núm. 802
• SANT PERE - 2008
• FESTA MAJOR DE REUS
← Falten 4 dies per la diada de Sant Pere.
← Cliqueu per consultar tot el programa.
.png)
.png)
Passa una mica com les persones. Una persona de 70, 80 o més anys és possible que pugui ballar sense problemes un vals o qualsevol altra peça tranquil·la, però difícilment es posarà a ballar hip-hop o qualsevol altre ritme que no li permeti la seva estructura òsea.
Per tant els reusencs i les reusenques podem dir amb orgull que tenim uns gegants bicentenaris per admirar en cada visita que fem al museu i, a més a més, uns germans bessons d'aquests per admirar en les seves ballaruques festives pels carrers de la ciutat.
...ja he fet la correcció. De vegades els lapsus et traeixen. Ha estat una satisfacció poder aclarir els dubtes i deixar que la veritat de les afirmacions, fessin justícia. Un plaer, de veritat. Fins aviat i salutacions.