Quines coses, això d'escriure un Bloc... Resulta que ahir vaig rebre una quantitat que poc em podia imaginar de missatges de lectors que, a part de felicitar-me per ser sant Joan, em preguntaven si havia complert el que l'any passat vaig dir que faria (vegeu aquí): que tornaria a veure el muntatge de la foguera que es fa molt a prop d'on viu Quim Monzó i que, a més a més, em quedaria per veure-la cremar.
De fet, ara que hi penso, potser no m'hauria de sorprendre tant ja que en les meves estadístiques de visites aquell apunt ocupa un lloc preeminent -entre els quaranta més visitats de tot el Bloc- amb prop de 700 lectures. Un mèrit sens dubte atribuïble a la tirada que té el nom del mestre Monzó.
Val a dir, però, que en relació a l'any passat hi va haver un petit però significatiu canvi de programa... (n'hi ha més)
A tres quarts de vuit del vespre l'A. i jo ja érem a la cruïlla Floridablanca / Entença / Av. Mistral i vàrem poder fer algunes fotografies de l'espectacular reserva de fustam que l'Associació de Veïns havia aplegat i dels preparatius que l'artista -arquitecte, quasi- de cada any feia a la base de sorra que protegia l'asfalt. (vegeu els arxius fotogràfics al final de l'apunt)
El canvi va ser d'horari: a diferència de l'any passat el muntatge de la foguera -una tasca gairebé arquitectònica- no va començar fins passades les 9 de la nit i l'encesa es va fer pocs minuts abans de les 12. Això em va privar de fer bones fotografies de la disposició de fustes, mobles i altres andròmines -al meu parer el més meritori de la festa- com sí que vaig poder fer l'any passat.
La companyia va ser la mateixa: els bons amics Joan i Isabel, que enguany no tornaran a Grand Canyon (ni nosaltres, que anirem a Sicília). La nit es va acabar d'arrodonir amb la trucada que a les 12 en punt em va fer la Queralt, filla dels nostres amics i fillola meva que ara està treballant al Brasil, per felicitar-me el sant. A través del mòbil ella també va poder sentir un tast de la gresca que hi havia al voltant de la foguera del barri d'en Monzó. I per un moment la màgia de la nit del foc -amb l'ajut de la tecnologia de les telecomunicacions, diguem-ho tot- va fer possible el miracle d'eliminar les distàncies físiques.
