Ja hi tornem a ser amb la conya semestral del "manifiesto" per
una "lengua común". Els intel·lectuals ens diuen tot saberuts, quatre
professors d'una universitat decadent i un bufó, que es veu que són uns grans experts en sociolíngüística i dret constitucional. S'entén que la premsa madrilenya -encara nostàlgica de la desfeta de Cuba i els últims de Filipines- s'entretingui amb aquesta mena de sainet. Els protagonistes s'airegen una mica pels mitjans de comunicació, ens recorden que encara hi són, i encara hi haurà qui en traurà bons contractes, i qui blindarà la seva posició privilegiada treballant per l'administració. El que ja no és tan normal és que piquin tan fàcilment els mitjans catalans. De vegades no saps si és que també els interessa tot aquest bròquil, o és que no acaben d'entendre ben bé de què va la funció.Així per exemple al diari Avui -escullo aquest diari, però podria ser qualsevol altre-, ens dóna el titular: "Intel·lectuals de Madrid signen un manifest en defensa del castellà". Es mereixen aquests actors un titular tan amable? A quanta gent el prestigiós diari català dóna aquest tracte preferencial d'intel·lectual? I no és que sigui erroni, però la definició d'intel·lectual és tan àmplia i arbitrària que hi podríem encabir perfectament, tant en Fernando Savater, com la Carmen de Mairena, com en Ronaldinho. Segons el DIEC2:
intel·lectual
1 adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent a l’enteniment. Treball intel·lectual. 2 1 m. i f. [LC] [FS] Persona dedicada a les coses intel·lectuals, al coneixement.
2 2 m. i f. [LC] [FS] Persona que té una certa capacitat de pensar la realitat social i cultural i d’influir críticament en l’opinió mitjançant l’assaig o la presència en els mitjans de comunicació.
Per què ho fem servir en uns casos i en els altres no? Sembla com si això de signar un manifest en contra del català dongués una mena de prestigi extra.
Per altra banda, la segona part del titular: "en defensa del castellà". Ja és correcte aquesta proposició? Aquests senyors defensen el castellà? Jo més aviat diria que el que estan aconseguint és ridiculitzar-lo. Amb aquesta mena de documents de caire colonial, victimista, gairebé diria grotescament paranoic. La veritat és que més aviat tremolaria pel futur del castellà si és aquesta la gent que l'ha de defensar.
No val la pena que perdem gaire el temps amb aquesta mena de "bufonades" ridícules. Però, si us plau, pel proper manifest, podríem escriure un titular que no magnifiqui les obscures intencions d'aquests senyors? No seria més correcte escriure: "Personalitats espanyoles signen manifest en contra de les llengües co-oficials"?


Si n'hi existira una llengua comú, democràtica i lliberal aquesta seria la parla anglesa.
No penseu que és un recur fàcil acusar de "feixiste", i que en realitat la realitat pot ser molt més complexa de ho que convé que sigui per a ganyar discussions?
Com hi han 150 lleis obligant el castellà, volem 150 lleis obligant el català.
El dia que ningú obligui el castellà, ningú obligarà el català.
Aquests paios fan un manifest per reclamar que es canviin les lleis per impedir que les lleis actuals es puguin interpretar com un camí cap a la igualtat davant la llei.
I són acusats de feixistes perque publicament es reclamen superiors considerant als que parlen català com a inferiors que s'han d'intimidar.
O algú creu que hi ha alguna llengüa oficial important que no s'impose o haja esta imposada.
-No és cert que els nacionalistes catalans pretenguin que el català sigui l'única llengua oficial als Països Catalans. Trobaràs algun partit i associació minoritari, però en general és acceptat el fet de la co-oficialitat. En tota la història del catalanisme s'ha acceptat així sense cap inconvenient. A més hi has d'afegir l'aranès que també és oficial al Principat. En tot cas la discussió estaria en els drets i deures que implica aquesta doble oficialitat.
-Respecte el dret a donar suport al castellà. Si t'has llegit l'apunt hauràs vist indicat que és discutible que aquesta gent defensin el castellà. En tot cas es fan servir de la llengua espanyola per atacar altres llengües, però no pas per defensar el castellà. El fet que tots els catalanoparlants sabem parlar castellà indica que la polèmica que intenten crear no té cap mena de sentit, és artificial.
-Sobre l'ús de la paraula "feixista". Té un significat concret, i jo només la faig servir per aquelles persones que efectivament defensen un sistema polític feixista. I no és el cas. De totes maneres hauries d'entendre que la situació privilegiada que viu actualment el castellà als Països Catalans, és producte en bona part de la intervenció d'un règim feixista que durà 40 anys. Parlar d'igualtat absoluta per part de l'administració després d'haver patit tants anys de represió, seria una injustícia intolerable. Si Espanya fos un estat democràtic, seria obligació del propi estat reparar el mal que va provocar el feixisme en les respectives llengües reprimides pel franquisme. No fer-ho així és tant com justificar el règim franquista.
Att:
Martí
Jo pense que tant els "catalanistes" com els "espanyolistes" tenen una part de raó.
Jo pense, també, que tant uns com uns altres deurien caure en compte d que la idea de "Espanya" i del castellà no és patrimoni no més dels feixistes. Lamentablement, jo pense també que aquesta "simbiosi" hi convé tant a uns com a uns altres...
Saluts.
al País Valencià que defensi que el Català sigui l'única llengua
oficial. En canvi sí que hi ha dos partits nacionalistes espanyols (un
d'ells àmpliament representat) que pretenen limitar drets als
catalanoparlants.
Respecte el tema del patrimoni. Sovint els
espanyolistes pretenen fer victimisme per presentar-se com una minoria
i poder reclamar un tracte preferencial seguint les recomanacions de la
UNESCO. Això no és correcte, els castellanoparlants no són cap minoria
al país ja que som pràcticament el 100% de la població. Per tant
l'estatus jurídic de la llengua castellana al nostre país només es pot
decidir majoritàriament i democràticament. No així amb el català que
requereix tracte preferencial en constituir efectivament una minoria
lingüística. No oblidis que tots els catalanoparlants parlem
perfectament castellà.
Per cert, et recomano llegir Antoni Rovira i Virgili. Els federalistes del segle XIX ja els discutiren aquests temes i els deixaren prou ben resolts. Inclòs també el tema de l'oficialitat de les llengües i el dret a l'ensenyament en la llengua pròpia. És trist veure aquests intel·lectualots que es passen el dia reclamant drets i deures, mentre ignoren la major part de la història i el pensament del seu propi país.