Us ho dic de debó. Crec sincerament que no m’interessa estar a l’equip guanyador. Quin pal. Quantes frustracions! Perquè si guanyes, només pots perdre a la propera ronda.
Pot ser no està de moda dir-ho. Amb la febre de l’eurocopa i de la F-1 –entre d’altres. Sembla que l’únic objectiu de l’esport sigui la competició. I saber-ne. I saber-ne molt. I demostrar-ho. Fins i tot desplaça als TN dels cap de setmana! És clar, què il·lús sentir-me molest per això!
Avui (dilluns 23 de juny) en Zapatero reconeix ja sense amargar-se que creixerem per sota del 2% durant el 2008. Els telenotícies espanyols, però, només parlen de fútbol i d’espanya i d’españñññña i d’Itàlia. Això del creixement del PIB anual, també n’hi ha per llogar-hi cadires. Com el fútbol, sembla que només pugui ser bo si és alt, alt i més alt. No importa res més.
Es fan trampes al fútbol, a la F-1 i al PIB. I jo que només vull jugar i viure, em sento allunyat, desplaçat i a voltes, marginat.
Però a mi, de debò, no m’importa… gaire. Perquè és clar, voler que perdi españña, que perdi l’alonso i que el PIB no pugi segons perquè ha de pujar –com l’abús de la construcció d’aquest anys- no ven. Sembles rar i anti-no-se-què, frustrat i mal-girat.
Però com si es tractés de tocar els nassos, cabut i cabut. Continu pensant que no m’agrada la ultracompetició a l’esport ni l’economia especulativa. Ni la darrera llista d’èxits. FOTEU-VOS.
Però m’agraden moltes coses. No m’amagaré. M’agrada el meu país i que jugués, encara que no guanyés, i els meus grups de música i la terra, i admiro les empreses tecnològiques que innoven i fan avançar la societat i el PIB, i els grups socials que defensen els ditxosos arbres que no permeten que (mal)pugi el PIB. I els metges i els professors. I els astronautes. I els músics. I els pallassos. I els escriptors. I les persones. Encara que no guanyin, no ocupin grans titulars ni tinguin alt catxé.
Senyors que sempre voleu guanyar: em feu pena. Sou utilitzats pels creadors d’il·lusions col·lectives. “Frustracions”, millor dit. Amb mi no compteu.
Aprenents de Neo-Darwin: ni guanya el més fort, ni l’evolució és (només) competència! Ans al contrari: Col·labora i evolucionaràs, com explica Lynn Margulis (nota de premsa i entrevista) en la increïble teoria de la simbiogènesis, que malgrat també limitada, com tota aproximació que fem a la realitat, és d’espectre bastant més ampli i fa pensar. Prenem-ne nota!
