Tinc la impressió que la gent tot just sap el que
guanya però no el que gasta. El vòrtex de la màniga terrestre, el tornado que
ens fa girar com ninots dins la macroeconomia, no ens permet fixar-nos en que
ens gastem els calés, nomes ens n’adonem quans el compte es buit i aleshores
tirem de tarja i demanem un crèdit d’emergència.
Ens n’hem empassat tantes, que quan manquen diners
tenim els nostres benefactors -bancs i
caixes -que ens n’ofereixen, ens entatxonen tan si com no, els crèdits al
consum per arribar a final de mes i així, els poc previsors i avisats es van
cavant el forat mes fondo fins a arribar
al coll.
Sense ànim de pontificar ni esmenar la plana a
ningú he confeccionat amb una eina tan potent i practica com el full de càlcul
“Excel” uns quadres que serveixen per prevenir i situar-se, mes a mes, dins la
pròpia economia.
La llàstima és que al bloc només us ho puc oferir
en versió PDF, no operatiu, però si algú l’interessa li enviaré el full de càlcul llest per fer
servir.
Diguem, a títol d’exemple, que el nostre subjecte
passiu cobra 1500 € en mà i dues pagues, te uns estalvis que li donen un petit
interès trimestral, fa unes quantes hores extra (que cobra en negre) i un mes
li toquen 600 euros al cecs. Total, disposa de 26.300 € a l’any. Però te una
hipoteca de 180.000 € a 40 anys al 4,95%, per la que paga 862€ cada mes, la
despesa mes grossa.
Arribarà a final de mes?
Classificant les despeses:
El concepte de despesa fixa o variable, no és del
tot clar. El lloguer o l’hipoteca és una despesa fixa, l’assegurança del cotxe
i de la llar, la connexió ADSL, les despeses de les escoles, però, i el menjar?
l’electricitat? el combustible del cotxe? el vestir, el calçat?
De les que no ens en podem estar, però podem
modular, en direm semi-variables, i de les que ens en podríem estar, variables.
El criteri és subjectiu, i cadascú pot fer de mes i
de menys en la classificació.
He agrupat conceptes per capítols, com “la
vivenda”, l’energia”, “l’oci”, etc, perquè sovint la despesa que comporta pot
ser tractada globalment a l’hora de”llimar”.
Una qüestió important es fer un quadre que
contempli la temporalitat del ingrés i el gasto, per prevenir mes a mes el
dèficit o el superàvit i així no haver de córrer a demanar un crèdit per tapar
forats.
Totes les xifres son inventades, i si be he mirat
que fos real la quota de l’hipoteca, i
el cistell de la compra, d’altres potser no son tan ajustades.
De totes maners he procurat reflectir les despeses
que tothom te, en major o menor grau,
....I a final d’any no hi arribem, però al menys ja
ho podem saber pel gener!.
El nostre dèficit és de 5.835 € en total. Si be
podem cobrir les despeses fixes amb els ingressos fixes, amb un petit
superàvit, amb els ingressos variables no podrem cobrir de cap manera les
despeses semi-variables.
Cal un reajustament. Com?
1.- Augmentant els ingressos (potser haurem de
treballar 65 hores setmanals)
2.- Reduint les despeses:
- Suprimir tabac i copes son 1.680 € de menys.
- Si ens quedem a casa per vacances, no anem de restaurants ni
volem amb Ryanair, 3.640 € d’estalvi.
- En cosa de mobiliari tenim previst gastar 1.070 €. Podem
“llimar”?
- El cotxe ens costs mes de mig quilo (sense comptar la compra) .
El podem vendre i llogar-ne un quan
el necessitem?
- Podem aprendre a ser lacònics per telèfon?
- I canviar les bombetes incandescents per les de baix consum?. I
apagar els stand-by’s?
L’avantatge d’avançar-se al problema pot ser
equivalent a reduir o suprimir el problema. Però cal disciplina, viure segons
les pròpies possibilitats, i no deixar-se emportar per la propaganda
consumista.
Com deien els avis, no estirar mes el braç que la
màniga.
Un altre dia parlaré d’altres “tècniques” per no desaprofitar les ocasions i mecanismes que ens ofereix la nostra societat tecnològica. Tampoc es qüestió de tornar al mitjó...
