jordimunoz |
dimecres, 25 de juny de 2008 | 10:47h
Aquests dies, per diversos motius, he tingut l’oportunitat d’observar
de ben a prop el turisme de masses i els seus efectes sobre els llocs.
Em sembla que és el més semblant a un càncer que s’estén i va fent
malbé tot el que toca. Al seu darrere només hi queda desert i
desolació, cultural i natural. Pensem en Barcelona, per exemple. Dos indrets concrets de la ciutat, epicentres del turisme de masses: la Rambla i els voltants de la Sagrada Família. Qualsevol que hi passege veurà com s’han convertit en indrets inhòspits, on ja és gairebé impossible de reconèixer-hi el substrat previ a la colonització massiva de legions de turistes, botiguetes de souvenirs surrealistes i bars i restaurants on et serveixen gasòfia immenjable a preus d’or.
O la nostra costa, totalment envaïda sense pietat per aquest desagradable fenomen. És igual la Costa Brava, la Marina o Mallorca. A tot arreu hi trobarem aquells pobles convertits en parcs temàtics i envoltats de zones d’apartaments i hotels que, si les visites a l’hivern, fan més aviat por. On res no és el que és, i molt menys el que hauria de ser. On fins i tot el passat està plastificat. I on per sopar amb dignitat cal buscar, rebuscar i tindre sort.
I nosaltres, allà, ja no (hi) som. Que ningú s’enganye: el turisme de masses no 'visita' els llocs. Els destrueix. No està interessat en la cultura del país al que viatja. En el millor dels casos hi busca un deformat estereotip que en res no s’assembla a la cultura indígena (vegeu barrets de mexicà, sangria i flamenco). I en el pitjor, només hi busca un clima benigne. Crec que és lícit que ens preguntem a quin preu ens hem venut els millors llocs del nostre país. I si algú sap on podem passar a cobrar la nostra part, que m’ho diga que em vindrà bé.
Més sobre el tema a La plaça del dubte i a guillemdefak.com/blog. La foto l'he tret d'ací.
D'altra banda, la nostra part d'aquest turisme de masses la cobrem tots en forma d'una milionada d'impostos que ens sustenten aquesta economia de curta volada que tenim però que ens permet creure que som l'òstia.