D'Expiació en deuen haver fer una pel·lícula perquè, a la portada de l'edició de butxaca de la novel·la d'Ian McEwan, hi surt aquesta actriu que es diu Romola Garai, i que em sembla que va nèixer a la colònia britànica de Hong Kong. M'ha agradat, perquè la història és forta. Els fets començen l'any 1935. Enduta per les seves fantasies –però aproximadament conscient del
que fa–, una nena de 13 anys acusa en fals un home d'un delicte aberrant. El seu
testimoni trunca la vida d'aquest individu, i també el de la germana de
la pròpia acusadora, que festeja amb l'acusat. [ + ]En plena Segona Guerra Mundial, aquella nena és infermera voluntària en un hospital de Londres, i pren absoluta consciència de la barbaritat que havia fet de joveneta, que es proposa esmenar. Amb tot, per fortuna aquesta no és la típica història de redempció. No hi ha happy end.
El 1999, la protagonista és una escriptora famosa i vella, a qui diagnostiquen una malaltia degenerativa. Encara la realitat (que li queda poca vida conscient) amb amargor intel·ligent, i diu:
"¿Com és possible que un novel·lista aconsegueixi l'expiació, amb el seu poder absolut per decidir resultats, si també és Déu? No hi ha ningú, cap entitat o forma més elevada a la qual pugui invocar, o amb qui reconciliar-se, o que el pugui perdonar (...) No hi ha expiació per a Déu, ni per als novel·listes, encara que siguin ateus".
El 1999, la protagonista és una escriptora famosa i vella, a qui diagnostiquen una malaltia degenerativa. Encara la realitat (que li queda poca vida conscient) amb amargor intel·ligent, i diu:
"¿Com és possible que un novel·lista aconsegueixi l'expiació, amb el seu poder absolut per decidir resultats, si també és Déu? No hi ha ningú, cap entitat o forma més elevada a la qual pugui invocar, o amb qui reconciliar-se, o que el pugui perdonar (...) No hi ha expiació per a Déu, ni per als novel·listes, encara que siguin ateus".
D'Expiació el que més m'ha agradat és la descripció la migranya del'Emily. No n'he tingut mai, però m'ha semblat que en tenia.
Aquest autor té alguna cosa d'excessiu que em supera. Sé també que me'l rellegiré, aniré endavant i tornaré enrera i al final m'agradarà molt.
Tot i així prefereixo Dissabte.
De la pel.lícula segur que en parla el teu company de bloc Club 7