Causes diferents, però coincidents en el temps, tant a nivell professional com a nivell personal m'obligaran a mantenir una baixada important d'activitat durant uns mesos: posem que fins a finals d'any, pel cap baix. Vaja, abans que m'ho digueu vosaltres, reconec que tampoc no és, certament, que durant els darrers temps hagi tingut una activitat pública exagerada o notable... però és que ni això!
Ja he comunicat aquesta circumstància, per exemple, als companys de Xarxa Santboiana, aprofitant l'avinentesa que un cop acabada la migració a la nova weblog 2.0 (el principal mèrit d'això és del Josep M. Comas, que quedi clar), doncs això, que ens podem prendre una temporada de més relax tots plegats.
En fi, i perquè us explico tot això? Doncs perquè tampoc us estrany que continuï o bé augmenti la irregularitat que ha estat present els darrers temps en la publicació de posts. I és que una cosa porta a l'altra i, quan falta temps per fer les coses ben fetes, falta temps per tot... Ara, que quedi clar, eh?: potser seguiré sent irregular, però penso seguir escrivint!
Qué curioso. Parece una epidemia. De golpe y porrazo, a todos los combativos blocaires d`erc en los municipios donde este partido ha pasado de la oposición a gobernar (supuestamente), se les han acumulado circunstancias "profesionales y personales" que, mira tú qué casualidad, les impiden una dedicación "regular" en sus blogs especialmente críticos hasta hace poco. No creía yo que con tres aperitivos, dos refrigerios y un xeflis se pudiera comprar el silencio de quien tiene como cabecera de blog: "L`única batalla que es perd és la que s`abandona". Barato, barato...
Bé, de vegades si l'encertes, l'endevines. Però em fan gràcia aquells que veuen la palla a l'ull, i no la biga al seu! En fi, cal un temps de reflexió, i silenci. Cal recuperar el nord. I per això, alguns en diuen mal, però es pot curar. No com altres que quan es trobin amb el sidral que tenen a casa seva, ja no piularan gaire més. O sinò, podem recordar aquella frase cèlebre: "It's the economy, stupid!"
Pero me resulta, cuando menos, curioso como huyen de cualquier frase, palabra o giro semántico en castellano y en cambio escriben en lengua inglesa cuando quieren " darse postín" ( fardar, chulear, "fer el merda", aparentar, lucirse, darse lustre, epatar ). Mejor escribir sin entender que manchar la pantalla con la lengua opresora. Como diría el Tío Nicasio, " Cómo están las cabezas"!!
No creía yo que con tres aperitivos, dos refrigerios y un xeflis se pudiera comprar el silencio de quien tiene como cabecera de blog: "L`única batalla que es perd és la que s`abandona".
Barato, barato...
Mejor escribir sin entender que manchar la pantalla con la lengua opresora. Como diría el Tío Nicasio, " Cómo están las cabezas"!!
Woody Allen.