Manuel Baixauli, després que més d'una editorial rebutgés publicar la seva novel·la 'L'home manuscrit' al·legant el seu caràcter poc comercial, és ja sens dubte el gran valor a l'alça de la literatura catalana. Acumula un llarg nombre de premis, que ja no caben a les faixes dels llibres, i ha aconseguit posar d'acord la crítica en un país on rarament les diferents capelletes coincideixen. Ara només cal que es tradueixi, segur que causarà sensació també en altres audiències. I és que Baixauli ha creat una obra excepcional tan genuïnament literària que és molt difícil d'explicar. Que ningú en demani una sinopsi. 'L'home manuscrit' simplement s'ha de començar a llegir i deixar-se portar. És un llibre arriscat que abdueix per la seva ambició i originalitat, pel plaer que proporciona la seva lectura, per una extraordinària capacitat narrativa, per una prosa molt sòlida i per la força, veritat, enigmes i profunditat que pouen en el seu fons. Una obra literària que ens parla de la literatura com a refugi on viure allò que no vivim. O potser sí, qui sap? Discrepo dels que defensen que es tracta d'un llibre només per a paladars refinats. Una de les seves grans virtuts -penso- és que malgrat la complexitat en l'estructura tot lector en pot copsar la màgia. Si teniu oportunitat de triar quedeu-vos amb l'edició de l'Editorial Moll. És de format més manejable, i té molt més encant que la de Proa.
Manuel Baixauli, després que més d'una editorial rebutgés publicar la seva novel·la 'L'home manuscrit' al·legant el seu caràcter poc comercial, és ja sens dubte el gran valor a l'alça de la literatura catalana. Acumula un llarg nombre de premis, que ja no caben a les faixes dels llibres, i ha aconseguit posar d'acord la crítica en un país on rarament les diferents capelletes coincideixen. Ara només cal que es tradueixi, segur que causarà sensació també en altres audiències. I és que Baixauli ha creat una obra excepcional tan genuïnament literària que és molt difícil d'explicar. Que ningú en demani una sinopsi. 'L'home manuscrit' simplement s'ha de començar a llegir i deixar-se portar. És un llibre arriscat que abdueix per la seva ambició i originalitat, pel plaer que proporciona la seva lectura, per una extraordinària capacitat narrativa, per una prosa molt sòlida i per la força, veritat, enigmes i profunditat que pouen en el seu fons. Una obra literària que ens parla de la literatura com a refugi on viure allò que no vivim. O potser sí, qui sap? Discrepo dels que defensen que es tracta d'un llibre només per a paladars refinats. Una de les seves grans virtuts -penso- és que malgrat la complexitat en l'estructura tot lector en pot copsar la màgia. Si teniu oportunitat de triar quedeu-vos amb l'edició de l'Editorial Moll. És de format més manejable, i té molt més encant que la de Proa.
