Corria el 1998. Quan la bombolla especulativa que
sacsejà l’Argentina començava a presentar les primeres esquerdes, un govern
nomenat a dit des del FMI va imposar les seves receptes: reducció de despesa
pública, reducció d’impostos, desregulacions legals, financeres i laborals.
Aleshores, no recordo quin analista va fer una comparació molt gràfica. És com
un avió que va perdent alçada, i des de la torre de control ordenen apagar un
motor, reduir la potència de la resta a la meitat, i portar un avió cisterna al
qual li transfereixin la totalitat del querosè. El desenllaç és fàcil d’intuir.
L’economia va entrar en barrena, i va precipitar els argentins en la misèria.
Les
propostes per combatre la incipient crisi recorden a l’argentina. Bàsicament,
perquè les receptes són les mateixes, inspirades pels mateixos i dictaminada
pels mateixos. Reduir despeses és com apagar un motor, reduir la potència és
equivalent a les rebaixes d’impostos, i finalment, transferir el querosè dels
dipòsits és aprofondir en la desregulació que permeti llibertat als
especuladors per poder tenir els seus diners sans i estalvis abans de la més
que previsible patacada.
El curiós
del cas és que pràcticament hi ha consens, o més aviat, unanimisme, per seguir
amb fórmules que ja han demostrat que tenen com a resultat la catàstrofe. És
una llei física i una constatació econòmica que quan una economia, com un
aeroplà, quan perd alçada, requereix prémer l’accelerador, és a dir, més
impostos, especialment per part d’aquells que han guanyat i acumulat al llarg
del període d’expansió. O, simplement una altra cosa que va demostrar la seva
eficàcia: nacionalitzacions, col·lectivitzacions, polítiques keynesianes,
reduccions horàries laborals, i increment de salaris (una fórmula indirecta de
fer pagar impostos a qui té més capacitat d’evadir-los). El problema és quan,
encara, trobes de bracet sindicats i patronal. Aleshores és difícil no deixar
de pensar en la dita castellana; “Reunión de pastores, oveja muerta”.
Per cert, parlant d’argentins i
avions. Quan el capitalisme aznarista espanyol va desembarcar al país
austral, Iberia es va fer amb el control de Aerolíneas Argentinas, una sanejada
companyia pública amb avions nous de trinca i una qualitat envejable. Iberia,
plagada de grandes de España al seu consell d’administració, va vendre
tota la flota de Aerolíneas, va fer que la companyia llogués andròmines
rovellades amb tendència a estavellar-se a altres filials del seu grup a preu
d’or, i va demanar crèdits per valor de milions de dòlars que anaven a parar a
les arques de la “sanejada” companyia espanyola i als seus principals
accionistes. Quan ja no va quedar res a robar, van deixar els argentins
“tirats” i endeutats. Un bon exemple de liberalisme econòmic. La veritat, és
que no sé si a la història del món, von Hayek va inspirar més genocidis que
Goebbels o Vichinski.
Corria el 1998. Quan la bombolla especulativa que
sacsejà l’Argentina començava a presentar les primeres esquerdes, un govern
nomenat a dit des del FMI va imposar les seves receptes: reducció de despesa
pública, reducció d’impostos, desregulacions legals, financeres i laborals.
Aleshores, no recordo quin analista va fer una comparació molt gràfica. És com
un avió que va perdent alçada, i des de la torre de control ordenen apagar un
motor, reduir la potència de la resta a la meitat, i portar un avió cisterna al
qual li transfereixin la totalitat del querosè. El desenllaç és fàcil d’intuir.
L’economia va entrar en barrena, i va precipitar els argentins en la misèria. 
