Vaig anar anit al concert que en Manu Guix va fer a la sala Bikini de Les Corts per presentar el seu disc "Onze Llachs", organitzada per l'emissora RAC105. El disc ja l'havia sentit i fins i tot vaig posar fa algunes setmanes aquí al meu bloc un video-clip de la cançó "Em crida el vent", perquè em va semblar molt bo. Doncs bé, vist en directe, en Guix encara hi surt guanyant. (N'hi ha més)
La seva veu, els teclats amb els quals fa el que vol, l'acompanyament d'un grup força potent i els cors de la Laura Jordan van aconseguir crear una atmosfera força entusiàstica entre els qui ompliem de gom a gom la sala. Les cançons de Lluís Llach tenen ja d'entrada una màgia especial (especialment "A força de nits" i "Vida", les dues que, a parer meu, ha aconseguit versionar amb més personalitat), però amb la veu i la nova melodia que els dóna en Manu tenen una pàtina actual, moderna, amb molta més "marxa" que dirien les meves filles (ja els agrada, ja, la música d'en Llach, però la troben aburrida, melancònica). I a la vegada conserven tota la intensitat de la poesia que contenen. L'únic que m'hi va sobrar, del concert, van ser els tres o quatre temes que va interpretar en castellà, es veu que de discos anteriors seus (no les coneixia, ho sento): què fals sona sentir-lo en una llengua que no és la seva, per molt que algú em vulgui fer creure que pot cantar tant bé en l'una com en l'altra. Però bé, si ignorem això, podem dir que aquest nou pas de la carrera d'en Guix és una alenada d'aire fresc en el panorama de la nostra música, que està en un moment molt interessant, tal i com els experts en la matèria ens diuen.
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
No ens coneixem de fa gaire, però el bloc de la Bel Zaballa és tant interessant, per la forma com explica les coses i per les coses que explica, que em permeto de recomanar-lo.
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.