emigdi |
campredó |
divendres, 27 de juny de 2008 | 14:19h
Els artistes amateurs són una part importantíssima de la cultura d'un país, ja que exterioritzen tot el seu art sense cap interès lucratiu. A Campredó, un exemple d'aquest art, el fenomen pessebrista, ha aconseguit obres magnífiques que fa que els seus membres encapçalin una nodrida llista artística local. Joaquim Vilaubí era ferrer de professió. Tenia unes mans d'or, tal com popularment es diu. Va saber treballar el ferro com a professional i com a artista. Era molt curós en l'elaboració de qualsevol producte, la qual cosa li va permetre d'elaborar peces d'una gran perfecció (Una rosa, una petita xeruga, una creu, etc.), que suposen l'expressió màxima d'allò que el talent i la dedicació poden obtenir plegats. Va prendre part en nombroses exposicions col·lectives d'artistes locals (Ramon Marqués, Ramon Arasa, Damià Favà) a Campredó durant els anys de la dècada de 1980 i principis de 1990, en les quals se'ns va descobrir com un artista amb gran talent, que sabia com ningú altre treballar el ferro. Va morir sobtadament als 64 anys l'any 1995.
Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
Els artistes amateurs són una part importantíssima de la cultura d'un país, ja que exterioritzen tot el seu art sense cap interès lucratiu. A Campredó, un exemple d'aquest art, el fenomen pessebrista, ha aconseguit obres magnífiques que fa que els seus membres encapçalin una nodrida llista artística local.
