emigdi |
campredó |
dilluns, 30 de juny de 2008 | 20:36h
A finals de 1989, un grup de veïns anomenat "Campredonencs per la Segregació" convocaren una assemblea popular per debatre la possibilitat d'endegar un procés de segregació de Campredó respecte del municipi de Tortosa. Posteriorment, el dia 15 de febrer de 1990, se celebrà una recollida de signatures davant de notari. Un total de 463 persones, més d'un 60% de la població local, va signar a favor de la constitució del municipi de Campredó, i donant suport a la recentment creada Comissió promotora, formada per: Joan Josep Mulet, Emigdi Subirats, Mercè Machí, Joaquim Gauxachs, Josep Ramon Gàlvez, Martí Labòria i Tomàs Estorach. Des del primer moment, el Consistori tortosí, en veu del seu alcalde Vicent Beguer, mostrà la seva negativa a acceptar la decisió presa democràticament pels campredonencs. Per a les eleccions municipals de 1991, es va crear la candidatura Campredó poble, que va obtenir al poble 420 vots (el 62 % dels sufragis), però no va aconseguir representació al consistori tortosí, donada la diferència de població existent entre Campredó i Tortosa. Malauradament, el 23 de febrer de 1994, el departament de Governació de la Generalitat denegà la segregació a través del decret 32/94.5. El 2 de setembre de 1997, el TSJC dicta una sentència favorable a l'adminsitració autònòmica i contrària als interessos campredonencs. El 2003 el Tribunal Suprem novament denegà el nostre dret a ser municipi. Vàrem tenir àrbitres polititzats i parcials tot el temps, que ens ha impossibilitat ser poble. Joan Josep Mulet va ser un actiu membre de la Comissió promotora, i visqué intensament tot el moviment segregacionista. Ell era una mena de secretari del grup, que s'encarregava de moltes de les qüestions tècniques, ja que era com a professional treballava en una agència d'assegurances. Casat i amb dos filles (Emma i Joana), va morir als 44 anys, després d'una llarga malaltia, i l'agafem com a símbol d'un moviment que ens hauria pogut portar a la constitució del nostre municipi. El tenim en el record i amb gran estima! Aquest és el darrer post que dediquem als campredonencs ja traspassats, que han deixat una notable petjada. L'hem volgut tancar amb Juanjo Mulet, pel que representava per al futur de la població. D'aquí uns dies endegarem una nova secció amb campredonencs i campredonenques actuals.
Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
