Això de les identitats és una cosa complicada. Molts ho haurem viscut aquestos dies en parlar de l'eurocopa de futbol. Els espanyols, que finalment han guanyat, són incapaços d'entendre que hi hagi gent que no s'identifiqui amb el seu projecte nacional i la seua selecció. Si no ets espanyol et veuen anti-espanyol: una malaltia que es cura viatjant..Tot això vé a tomb del 28 de juny, dia de reivindicació de la pròpia identitat per a tothom qui no se sent inclòs en el model hètero-sexual dominant. Perquè les identitats són complexes. I només tindrem un país lliure si tothom s'hi sent lliure.
En l'orientació sexual, la igualtat legal avança. A tot arreu. A l'estat espanyol fruit dels canvis legals impulsats inicialment per ERC al Congrés dels Diputats. Però amb això n'hi ha prou? La societat ha assumit amb normalitat qualsevol tipus d'opció sexual? Jo diria que no. Només cal mirar la ficció del cinema, les novel·les o la televisió. El món que s'hi reflecteix és gairebé exclusivament hètero. I a l'escola? i als instituts? Quants anys hauran de passar perquè aquest dia no s'hagi de celebrar?
