director |
dimarts, 1 de juliol de 2008 | 08:45h
Amb una apassionada intervenció de Sergi Jover sobre la Rodoreda dels seus records familiars i d'infantesa es va tancar dijous 26 de juny el cicle "Una novel·la són paraules" que hem ofert a l'Ateneu Barcelonès. &
Han estat deu conferències, a més de la coda de cloenda, dedicades
cadascuna a una obra concreta –o a un aspecte, en el cas de la poesia i
de la pintura– de Mercè Rodoreda, dictades per lectores i lectors
qualificats, la majoria rodoredianes eminents. Aquesta desena de
mirades han permès constatar la riquesa i la complexitat d'un dels
universos literaris més populars de la nostra tradició i alguns dels
aspectes polèmics que l'envolten.
Vull creure que els prop de cinc centenars d'assistents han trobat en el cicle estímuls a la lectura d'una autora sobre la qual, i mira que se n'han dit coses, encara hi ha molt a descobrir. I no dubto gens que l'estímul s'alimentarà ell mateix amb el simple exercici de la lectura. Que, més enllà de l'encreuament entre vida i literatura, ens situa de ple en la veritat profunda de la ficció, la veritat inexhaurible de les paraules. ¶
Vull creure que els prop de cinc centenars d'assistents han trobat en el cicle estímuls a la lectura d'una autora sobre la qual, i mira que se n'han dit coses, encara hi ha molt a descobrir. I no dubto gens que l'estímul s'alimentarà ell mateix amb el simple exercici de la lectura. Que, més enllà de l'encreuament entre vida i literatura, ens situa de ple en la veritat profunda de la ficció, la veritat inexhaurible de les paraules. ¶
