Com recull oportunament l’article a vilaweb, avui fa exactament 150 anys que es presenta en públic idees sobre la teoria “l’evolució de les espècies” de Darwin i Wallace.
Aquests 150 anys han impregnat el coneixement humà per bé i, a voltes, per mal. Tal i com sempre ha passat. I sempre passarà irremediablement. Perquè el coneixement científic el trobem sòlid en els fonaments del pensament econòmic, social i polític de cada època (conjuntament amb d’altres formes de coneixement, com l’espiritual/religiós i l’artístic).
La coexistència dins de “l’edifici social” (allò aparentment “real”, en la seva més àmplia accepció) d’uns fonaments ja obsolets que han estat integrats i superats per noves teories (que basteixen, a la vegada un nou edifici o paradigma) és un dels principal focus generadors de desequilibris d’avui (energètics, mediambientals, entre d’altres). Però sobretot, és el principal limitador per prendre decisions ràpides i contundents per a solucionar-los.
I la cosa es complica en un món global, amb problemes planetaris, on cada racó, més o menys, té la seva cultura pròpia i, per tant, el seu edifici propi.
I es que “no hi ha gent avançada a la seva època, si no una gran majoria estem retrassats” (no recordo mai qui ha dit això tant bé). Perquè el coneixement hi és, independentment que l’haguem après i entès o no.
En aquest sentit, sóc optimista de com els nous sistemes de comunicació -com Internet- permeten apropar idees i coneixements. FONAMENTAL!!! Ha d’haver-hi prou massa crítica per a que els resistents al canvi quedin en evidència i hagin de claudicar i deixar el pas lliure.
Us confesso que m’és molt complicat escriure sobre això. Quan t’aproximes a aportacions cabdals del coneixement actual t’agafa vèrtic. Primer per aconseguir “entendre-ho”. Després per intentar “aprendre-ho”, m’agrada comentar-ho amb amics i confessors com a remei a la sol·litud del lector i així conformar unes conclusions més sòlides. I finalment per “explicar-ho” atès que la prudència mana (sobretot quan te n’adones que el coneixement que vas captant només pot ser parcial). Indubtablement “la ignorància és atrevida”. ¿No us passa?
Però com que el que es tracta és d’avançar i per a mi, avançar és un procés col·lectiu, proposo el següent:
- Compartir fonts d’informació (blogs, llibres, …). Llenço la primera pedra. Us dóno la referència del llibre que estic llegint actualment, a veure si algú ja ho ha fet o en té ganes i el comentem
- Aprofitant la “Setmana de la Ciència” (del 10 al 23 de novembre d’enguany), procuraré co-impulsar amb d’altres que ja tinc identificats i espero que més que s’afegeixin, activitats a Molins de Rei sobre divulgació i comunicació científica. I us animo que ho feu als vostres pobles.
Bé, no es tracta de col·lapsar-se… que el dia a dia és prou dur. Però tampoc de passar-ne. Així doncs, deixo el post obert…
