Diumenge passat a La Vanguardia el President de la Generalitat, Pepe Montilla, va aclarir-nos -no feia falta, gràcies - que ell anava amb la roja, la selecció espanyola. La seva, podemos! És un detall més que s'afegeix a una llarga llista de despropòsits. Aquest és el President del meu país! Gràcies al meu partit! Vergonya i vendetta! Encara em pregunto, i ho he escrit des de l'estiu de 2006 quan ja vaig veure venir l'animal i l'animalada, què deu tenir Montilla per merèixer ser President? Perquè de vots no en va tenir pas prou. Què vam fer els republicans votant en Montilla! Aquesta cosa de les esquerres ens atonta. Que l'esquerranisme no ens faci traïdors! que diria aquell. En el passat Congrés hem perdut l'oportunitat de dinamitar el govern d'entesa. El governot dels perdedors. Montilla amb la Roja, en Bassas un altre depurat de Catalunya Ràdio... redéu com treballen els companys socialistes en "la construcció nacional".
D'acord una vegada més amb la teva anàlisi. Tant sols un petit afegitó: si els companys (???) socialistes s'estan carregant tot el que havien fet els governs de CIU en quant a construcció nacional és perque vosaltres, els d'ERC, els hi deixéu fer. Si no, només cal posar les cartes de dimisió sobre la taula i s'haura acabat...
Josep-Empordà |
dimecres, 2 de juliol de 2008 | 15:28h
Pel que veig, en sou forces més dels que sembla que no sabeu en quin partit militeu.
Jo sempre havia sigut votant i simpatitzant d'ERC (i ja tinc uns quants anys!). El meu fill es va fer militant i al cap d'un temps, avants de les eleccions del 2003, ja vaig començar a veure gent extranya. Al 2003, per no fer un lleig al meu fill, amb la pinça al nas, vaig votar també a ERC. Después tothom sap el que ha passat. Fins i tot el meu fill s'ha donat de baixa.
I és que, salvant honoroses excepcions, el problema d'ERC no és només la seua direcció, sino la majoria de la militancia, sobre tot la arribada en l'época Carod-Puigcercós, convenientment adoctrinada en l'odi visceral vers CiU.
Qué voleu que us digui, com que a mí no m'ha allissonat ningú, jo penso que l'enemic de Catalunya no és CiU, amb totes les seues mancances, sino el pscPSOE. Ara!, no ho digueu a ningú, sino voleu que us diguin de tot.
Company Pere, jo també sóc d'ERC com saps tinc bloc, i el pacte es va fer única i exclusivamnet per odi vers CiU, merescut o no, no ho sé, i tots ho sabem. I ara estem enfangats fins el coll.
Josep Reus |
dimecres, 2 de juliol de 2008 | 00:35h
Efectivament Montilla és ja conegut com pepito el del bombo, un personatge que fot vergonya que sigui president de la Generalitat. En Puigcercós s'ha tornat boig o què? Com pot ser que Montilla el faci passar per l'adreçador d'aquesta manera? A les pròximes eleccions no ens votarà ni el porter de Calàbria. No seria millor anar a un escenari a veure si el personal s'anima una mica? No entenc el conservadurisme que li ha agafat a la direcció d'ERC.
Jo vaig acceptar el pacte per fer Maragall president. A fi de comptes tenia una visió nacional del país. Però Montilla, no. Montilla és un polític hostil al país, anticatalanista. Està destrossant tot el que de bo hi havia a les institucions. Està destruint TV3 i ara va a destruir Catalunya Ràdio. No fa res per al català, ni tampoc per a les seleccions catalanes, excepte les engrunes. Però això sí contribueix a l'onada espanyolista de la selecció estatal amb articles a la premsa. Això és un DESASTRE impropi d'un partit com el nostre, com l'Esquerra que fundà Francesc Macià. Ens estan convertint en col.laboradors d'un projecte colonitzador.
Jo sempre havia sigut votant i simpatitzant d'ERC (i ja tinc uns quants anys!). El meu fill es va fer militant i al cap d'un temps, avants de les eleccions del 2003, ja vaig començar a veure gent extranya. Al 2003, per no fer un lleig al meu fill, amb la pinça al nas, vaig votar també a ERC. Después tothom sap el que ha passat. Fins i tot el meu fill s'ha donat de baixa.
I és que, salvant honoroses excepcions, el problema d'ERC no és només la seua direcció, sino la majoria de la militancia, sobre tot la arribada en l'época Carod-Puigcercós, convenientment adoctrinada en l'odi visceral vers CiU.
Qué voleu que us digui, com que a mí no m'ha allissonat ningú, jo penso que l'enemic de Catalunya no és CiU, amb totes les seues mancances, sino el pscPSOE. Ara!, no ho digueu a ningú, sino voleu que us diguin de tot.
Cordialment.
I ara estem enfangats fins el coll.