N’hi ha que neixen estrellats, com alguns dies de juliol que arriben sense haver escampat encara les pigues de llum del cel que han esquitxat la nit. I n’hi ha que senzillament no saben pas com llançar els diners i els deixen anar a canvi de qualsevol estupidesa de ricatxó amb aires d’aventura. No, no em refereixo pas a aquella imatge tan poc nostrada a casa nostra d’encendre una bona breva amb la flama llaminera d’un bitllet de 100 euros. Ni tampoc a aquell costum d’alguns en època de vaques magres de canviar de cotxe cada gener només pel pur plaer de no deixar escapar mai l’olor de tapisseria nova. Jo em refereixo als que són capaços de pagar 400 euros perquè els segrestin uns dies. Tal com ho llegiu.
Hi ha
una empresa catalana que ven segrestos simulats a tota persona que vulgui
experimentar el que sent un ostatge...
Però a tot plegat jo li trobo un problema. No pas que això es posi de moda (l’empresa catalana en qüestió fa dos anys que fa de les seves i fins ara ha estat contractada només per una dotzena de barcelonins), sinó que a algú se li acudeixi contractar els serveis per a terceres persones. És a dir, amb el desig de perdre de vista algú durant un temporadeta. Perquè aleshores més que una gràcia dels nous temps tornaríem a topar amb tota una desgràcia. Sobretot per l’altre. Perquè, a qui li agrada que li manllevin la llibertat de moviments? Per tant, si ja no està gens ben vist portar una parella que xerri pels descosits a qualsevol concentració humana on es realitzi un minut de silenci, més que res per tenir seixanta segons de tranquil·litat, tampoc no és gaire elegant aprofitar-se de la pocasolteria d’empreses com la que et segresta a canvi de 400 euros per separar-te uns dies d’algú. I ara ha arribat un aclariment de final de temporada.
Jo, amic lector o sempre distingida lectora, no pagaria mai aquesta quantitat de monedes europees perquè m’apartessin de les vostres lectures durant un temps. No ho faria, perquè a cada post d'aquest bloc, estic més i més engrescat a escriure'n cada vegada més. Però a partir d’avui i fins que tot torni a engegar motors, hivernaré una temporadeta i aquest any de manera literal si tenim en compte que durant uns quantes dies i, si tot va bé, canviaré fins i tot d’estació meteorològica. Des d'un altre continent, però, no descarto continuar penjant algun post sempre i quan m'ho permetin les emocions que m'esperen, que són moltes i ara per ara encara secretes. Que passeu un immillorable estiu, ben plenet de tot el que, de bo i de millor, segur que us mereixeu i fins aviat.
PAU I BÉ
"El cubismo, dadaismo i todas esas nuevas tendencias solo son para los snobs..."
Està clar que hi ha gent que té calés i a més són uns snobs que els agrada tot allò que després únicament ells saben trobar-li la gràcia, hi ha gent per tot.
Anem camí d'una societat cada vegada més inteligent (ironia).
Bon viatge i que passis un bon estiu amb les pinyols de l'Argentina.