EFC |
dimecres, 2 de juliol de 2008 | 23:07h
Em sento orgullós de pertànyer a una gran nació -mil.lenària- que antany va ser independent i lliure, i que conserva la llengua catalana com a signe i fortalesa de la nostra identitat com a poble i com a nació. La seva pervivència i el traspàs de la torxa a les futures generacions, són el nostre deure i lluita de cada dia... La nostra bandera és i ha estat sempre la tolerància, la democràcia i la pau. I tot això, malgrat la constant agressivitat del nacionalisme espanyol causant de tants sofriments, cops d'estat, dictadures militars i, entre altres barbaritats, la proscripció -durant molts anys- de les llengües de les nacions d'Espanya. Malgrat, també, a les mesquines campanyes contra Catalunya i al corcó de declaracions i manifestos com el recent de l'Ateneu de Madrid anomenat "Manifiesto por una lengua común" i signat, diuen, per un distingit grup d'intel.lectuals. Un manifest "molt crític contra els abusos lingüístics dels separatistes i en defensa del castellà com a llengua comuna".
Fan esment de les "creixents raons per a amoïnar-se a Espanya per la situació de la llengua castellana". Gairebé 400 milions de persones parlen l'espanyol davant els 10 milions que, amb prou feines parlen el català i també el castellà. Parlen "d'una inquietud política i dels drets educatius i cívics dels castellans". Escoltin, a les sessions del Congrés -tot i que l'entenen bé- no volen ni sentir parlar el català i les altres llengües identitàries. Als països de parla catalana -és la nostra llengua materna- existeixen dificultats per a expressar-nos davant la Justícia en català i, també, davant l'exèrcit, la policía nacional i la guàrdia civil, tot i que el català és llengua oficial. Així mateix davant les onades d'emigrants. Diuen, els del manifest, que "les llengües no tenen el dret d'aconseguir, de manera coaccionadora, parlants ni a imposar-se com a prioritàries en educació, informació, cartells, institucions, etc...en detriment del castellà". Sàpiguen -ja ho crec que ho saben!- que el major nombre i importants diaris a Catalunya són en castellà; el mateix passa amb les cadenes de ràdio i televisió; les milers de sales de cinema exhibeixen en castellà, etc... en detriment del català que, mitjançant una exemplar normalització lingüística, intenta sobreviure davant l'abusiva pressió del castellà. Sense aquesta supervivència Catalunya deixaria d'existir com a nació europea.
Així, els del manifest de l'Ateneu de Madrid, "suposen que hi han molts ciutadans que prefereixen desenvolupar la seva vida quotidiana i professional en castellà, coneixent sols de la llengua autonòmica lo suficient per conviure cortesament amb els altres i gaudir en lo possible de les manifestacions culturals en català". És a dir, tractar el català -que s'ensenya a nombroses universitats del món- i és parlat per 10 milions de persones, com a llengua perifèrica, vulgar i folklòrica. Els signants del manifest, representants del més carca i agressiu nacionalisme espanyol, demanen del Congrés una normativa legal que pugui, fins i tot, exigir la modificació de la Constitució i d'alguns estatuts autonòmics. En definitiva, la supremacia total i esclafadora del castellà envers les llengües identitàries de les nacionalitats d'Espanya. A fe de Dèu que, mai per mai, ho aconseguiran.
ENRIC FIGUERAS
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Fan esment de les "creixents raons per a amoïnar-se a Espanya per la situació de la llengua castellana". Gairebé 400 milions de persones parlen l'espanyol davant els 10 milions que, amb prou feines parlen el català i també el castellà. Parlen "d'una inquietud política i dels drets educatius i cívics dels castellans". Escoltin, a les sessions del Congrés -tot i que l'entenen bé- no volen ni sentir parlar el català i les altres llengües identitàries. Als països de parla catalana -és la nostra llengua materna- existeixen dificultats per a expressar-nos davant la Justícia en català i, també, davant l'exèrcit, la policía nacional i la guàrdia civil, tot i que el català és llengua oficial. Així mateix davant les onades d'emigrants. Diuen, els del manifest, que "les llengües no tenen el dret d'aconseguir, de manera coaccionadora, parlants ni a imposar-se com a prioritàries en educació, informació, cartells, institucions, etc...en detriment del castellà". Sàpiguen -ja ho crec que ho saben!- que el major nombre i importants diaris a Catalunya són en castellà; el mateix passa amb les cadenes de ràdio i televisió; les milers de sales de cinema exhibeixen en castellà, etc... en detriment del català que, mitjançant una exemplar normalització lingüística, intenta sobreviure davant l'abusiva pressió del castellà. Sense aquesta supervivència Catalunya deixaria d'existir com a nació europea.
Així, els del manifest de l'Ateneu de Madrid, "suposen que hi han molts ciutadans que prefereixen desenvolupar la seva vida quotidiana i professional en castellà, coneixent sols de la llengua autonòmica lo suficient per conviure cortesament amb els altres i gaudir en lo possible de les manifestacions culturals en català". És a dir, tractar el català -que s'ensenya a nombroses universitats del món- i és parlat per 10 milions de persones, com a llengua perifèrica, vulgar i folklòrica. Els signants del manifest, representants del més carca i agressiu nacionalisme espanyol, demanen del Congrés una normativa legal que pugui, fins i tot, exigir la modificació de la Constitució i d'alguns estatuts autonòmics. En definitiva, la supremacia total i esclafadora del castellà envers les llengües identitàries de les nacionalitats d'Espanya. A fe de Dèu que, mai per mai, ho aconseguiran.
ENRIC FIGUERAS
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
