Una de les meues principals dèries al llarg de la per poc finita primera part de la meua vida ha estat no esdevindre ningú i us assegure que ha estat ben difícil. De bell antuvi em vaig negar a contribuir amb la meua persona a l'esforç militar espanyol i desprès vaig tindre que esforçar-me molt per passar d'esquitllentes per feines i ex-cambres. El pitjor de tot va ser en esdevindre nacionalista el negar-me a portar samarretes i banderoles identificatives que em feren sortir per damunt de la plebs perquè visquent a València tot allò que se'n vaja del blau és d'allò més inusual. En fer-me major tanmateix vaig continuar amb la meua aposta i vaig optar per ser un mono mecànic de la maquinària trista d'algun que altre partit polític però en vore que la militància era escadussera i pensaven que entre quatre feiem ball vaig preferir fer fugina, ara per fi ja estic instal·lat al ninguneig i a passar per invissible de tal manera que puc dir que sóc feliç amb la meua opció vital-
1.-Hòstia tio, acabe d'escriure't un comentari més amunt que ara, desprès de llegir-te aquest comentari, el ratifique totalment: els de València no en tenen ni idea. I encara diré més: ni els del País Valencià ni els de la resta dels països de parla catalana. 2.-POse ací un comentari que volia fer més amunt, però per no obrir la casella i tota la feina... Això del bancal que li creixen tant les plantetes és una sort. El paio de la foto podria plantar herba i amb dues o tres llavoretes tenia el rebost ben ple durant tot l'any. 3.-Per últim el comentari d'aquesta casella m'ha agradat. Pensa en la definició que Joan Fuster es feia de si mateix: lliberal i catalanista
Una de les meues principals dèries al llarg de la per poc finita primera part de la meua vida ha estat no esdevindre ningú i us assegure que ha estat ben difícil. De bell antuvi em vaig negar a contribuir amb la meua persona a l'esforç militar espanyol i desprès vaig tindre que esforçar-me molt per passar d'esquitllentes per feines i ex-cambres. El pitjor de tot va ser en esdevindre nacionalista el negar-me a portar samarretes i banderoles identificatives que em feren sortir per damunt de la plebs perquè visquent a València tot allò que se'n vaja del blau és d'allò més inusual. En fer-me major tanmateix vaig continuar amb la meua aposta i vaig optar per ser un mono mecànic de la maquinària trista d'algun que altre partit polític però en vore que la militància era escadussera i pensaven que entre quatre feiem ball vaig preferir fer fugina, ara per fi ja estic instal·lat al ninguneig i a passar per invissible de tal manera que puc dir que sóc feliç amb la meua opció vital-
2.-POse ací un comentari que volia fer més amunt, però per no obrir la casella i tota la feina... Això del bancal que li creixen tant les plantetes és una sort. El paio de la foto podria plantar herba i amb dues o tres llavoretes tenia el rebost ben ple durant tot l'any.
3.-Per últim el comentari d'aquesta casella m'ha agradat. Pensa en la definició que Joan Fuster es feia de si mateix: lliberal i catalanista