El problema actual d'allò que anomenem "esquerra", és l'abús d'estètica. La saturació de missatges paternalistes, igualitaris i internacionalistes, ha acabat per crear una mena d'individu que ja només funciona a cop d'eslògan. Mutilada la capacitat crítica de la persona, s'arriba a la conclusió, que efectivament viuríem en el millor dels mons, si no fos pels altres. La possibilitat de no fer res llavors esdevé la millor forma de defensar la igualtat social, per alienació. Fragment de l'article "L'empresa a TV3" de Jaume Argerich, a l'Avui:
Dins de les sèries de la nostra hem vist empresaris grans i petits i executius: cap col·lectiu n'ha sortit ben parat. Els grans empresaris de sectors com el cava o l'editorial maten, roben i extorsionen, en la millor tradició de la màfia calabresa. Els petits empresaris tampoc queden gaire bé. En una de les darreres sèries, un dels personatges, caracteritzat com el ric del poble, es dedicava a fer negocis poc clars o perjudicials socialment (purins, especulació immobiliària o prostitució), tot enganyant a tothom. També han sortit emprenedors que fan curses il·legals de cotxes amb el seu Porsche i executius que utilitzen delinqüents per fer sabotatges.
En ficció s'han de generar personatges i simplificar situacions, però curiosament només empresaris i emprenedors són sistemàticament dolents. El perill és que, quan aquesta visió és tan persistent, acaba impregnant la percepció del públic i els valors compartits. Potser és un problema de desconeixement o potser és més greu i a TV3 estan convençuts que els empresaris són així.
En el meu ambient estava ple d'exemples com aquest, amics i familiars, eren gent amb una gran vàlua i empenta, veritables emprenedors, aquests sí que ens haurien aixecat el país. I en canvi van acabar tots arruïnats.
És cert per això que al final el país se l'han quedat els més pinxos, però si aquest és l'exemple que ens ha de donar TV3. Això és el que volen, que segueixi així.
Ja ho veus. TVRes donant bon exemple!
Salut,
Marc