Ahir va ser l’últim dia d’estada a la Provença, i com que l‘hostalet era a Castellnou dels Papes, he fet el que durant un parell de dies només feia amb la vista: visitar i tastar en una petita botiga de les moltes que tenen els mateixos productors de vi, l’avantatge és que es pot tastar tot, i la veritat és que hi ha coses molt interessants, el problema és que els preus tot i justificats no ho són tant, i que el cotxe no està en disposició d’encabir-hi gaire vi quan hi vas quatre persones. Al final m’he firat aquest cop amb unes vinyes velles de Côte de L’Ange, un vi que vaig conèixer gràcies a un regal que em va fer fa molts anys el físic Antoni Lloret, que per aquell temps residia a París. Com que aquest vi va fer una molt bona evolució, en guardava un molt bon record.
No podia faltar un bon recorregut per algun mercat, i ahir era mercat a Orange, a dotze quilòmetres de Castellnou. Aquest cop no ha pogut ser una visita molt reeixida, ja que ha començat a ploure amb ganes una bona estona i les parades han sobreviscut com han pogut.
Una bona passejada per Pont de Gard, aquesta magnífic aqüeducte construït pels romans per fer arribar l’aigua a la ciutat de Nîmes, ha esta la penúltima etapa d’aquest petit viatge, l’última era per una curta visita a Serge Baux, de Canet del Rosselló, per fer encabir al cotxe alguna de les ampolles dels boníssims vins de Mas Baux, ja que tot i la incomoditat d’anar amb el cotxe carregat, es compensava per la bona compra feta i els pocs kilòmetres que quedaven fins a casa. (continua...)
Després, a l’autopista, hem vist que la càrrega que portàvem era com un joc de nens al costat de la quantitat i quantitat de cotxes que baixaven carregats fins dalt de tot, en direcció al Marroc, segurament el vi no formava part d’aquesta càrrega, ja se sap el que diuen que va dir el profeta al respecte, però això no és motiu de discussió.
Al Setembre vaig tenir l'oportunitat d'escapar-me a la provença i confeso que va ser tota una descoberta.
De vegades em sorpren que haguem d'anar tant lluny quan tant a prop tenim un munt de racons per descobrir amb calma sense preses.
Amb desplaçaments mes curts guanyariem temps per gaudir d'una descoberta mes comode i tranquila del territori...
I com tu, penso que el territori s'ha de gaudir en tots els sentits.. provant tot el que es autòcton.. doncs molt possiblement no trobarem aquells productes facilment a casa nostra.
Diuen que som el que mangem, si mangem el que ens dona el territori que visitem pasem a ser part d'aquest territori, es una forma d'integrarse a la cultura que ens acull, és el minim que podem fer per tots aquets que gaudim d'uns recursos de forma gratuita durant uns dies d'esbarjo.
Com ja saps d'aquest viatge els sogres m'han dut una ampolla d'aquest meravellós vi , espero que en una calorosa nit d'estiu el pugui gaudir a la fresca amb un bon sopar , i comentar-te les sensacions...
Per altra banda m'agradaria animar-te a seguir publicant articles al teu bloc ,sobretot amb tot el que fa referència en aquest apassionant món del Vi , per mi és un plaer llegir les recomanacions que hi fas.
Per cert aquesta setmana hem porten unes ampolles del Rosat del MasRoig.
Salut!