Avui dissabte 5 de juliol, a les 13 hores i al recinte de la catedral de Tortosa, tindrà lloc la signatura de la Declaració de Tortosa: un document històric que reivindica el paper de la ciutat com a veritable cruïlla de la nació catalana. El signaran 4 alcaldes ben significatius que representen 4 territoris dels Països Catalans: Perpinyà (Catalunya del nord), Benicàssim (País Valencià), Palma de Mallorca (Illes Balears i Pitiüses) i Tortosa (Principat de Catalunya). Aquest acte, organitzat per la Federació Llull (Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear) s'organitza per commemorar el 300 aniversari de l'entrada de les tropes borbòniques de Felip V a la ciutat, l'11 de juliol de 1708, després d'un setge que va durar més d'un mes. La campanya reivindicativa de les nostres llibertats va començar l'any passat a Lleida i tindrà continuïtat els propers anys en d'altres ciutats com Alacant o Eivissa, per seguir la trajectòria de la dissortada Guerra de Successió (1705-1715). Aquesta és una altra data històrica a recordar, per les conseqüències nefastes que va tenir per a tots els territoris de l'antiga Corona catalanoaragonesa, tal com varen ser l'11 de setembre de 1714 (caiguda de Barcelona) i el 25 d'abril de 1707 (Batalla d'Almansa). Com tan sovint hem comentat, als catalans i a les catalanes ens toca commemorar sempre dates històriques de derrotes militars que ens han impedit ser una nació lliure i sobirana.
A la tarda, uns grups de ball folklòric d'arreu del país construiran un mapa dels Països Catalans gegant a la plaça dels mercats; mentre que, posteriorment, el grup Aramateix farà un concert a la plaça de l'ajuntament.
DECLARACIÓ DE TORTOSA
L’11 de juliol de 1708, ara fa 300 anys, la ciutat de Tortosa era conquerida per l’exèrcit francocastellà de Felip de Borbó, que un any abans havia guanyat la batalla d’Almansa i havia iniciat la conquesta del País Valencià i Lleida. Oberta la porta del sud i dominada Tortosa, el mateix exèrcit va ocupar, passats uns quants anys de contínues lluites, Barcelona (l’11 de setembre de 1714) i Mallorca (el 3 de juliol de 1715). Segle i mig després, Tortosa tornava a ser protagonista; aquesta vegada de l’inici de la refeta: el maig de 1869, republicans federals de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, i també d’Aragó, convocats per Valentí Almirall, es reunien a Tortosa i subscrivien l’anomenat Pacte de Tortosa, en el qual reivindicaven la necessària col•laboració entre tots els territoris que havien format part de l’antiga Corona d’Aragó. Tortosa, a mig camí entre València i Barcelona, entre Perpinyà i Alacant, al davant de la costa de les Balears, hauria de ser un punt de trobada entre tots els nostres territoris. En aquest sentit, l’any 1976, el Congrés de Cultura Catalana (aquella magna iniciativa cívica que va saber superar les fronteres administratives i restablir la col•laboració entre les nostres terres) la va declarar cruïlla dels Països Catalans. Tortosa, capital històrica d’una terra on es parla una forma del català que s’estén a banda i banda del riu Sénia, des de l’Ametlla a Alcalà de Xivert, és la prova més convincent de la unitat de la llengua catalana. Tortosa és també la seu d’un bisbat que, des de temps de Jaume I, abastava les terres catalanoparlants del nord del País Valencià, i que encara avui s’estén per les comarques valencianes del Baix Maestrat i els Ports. Tortosa és, per tant, l’eix central i vertebrador d’una història comuna, i pot ser-ho també d’un futur possible. És per això que, en acomplir-se els 300 anys dels fets de 1708, volem reivindicar per a la ciutat de Tortosa aquest paper central de cruïlla i de punt de trobada, amb una mirada posada en el futur comú dels nostres territoris.
Tortosa, 5 de juliol de 2008
Gràcies Emigdi.
salut i visca la terra
salut!
salut i independència