rpala |
divendres, 4 de juliol de 2008 | 14:58h
Arribem ahir al Senglar Rock i la primera persona que ens trobem amb una acreditació penjada del coll és en Juanra, dels Kop. -Curro aquí, sóc la Brigada Pànic. On hi ha un problema, el solucionem.
Aquest any les coses al Senglar Rock han canviat bastant. No només perquè corri en Juanra per allí, conseqüència del fet que la gent de Propaganda pel Fet! s'hagin implicat en el disseny de part de la programació musical del festival i estiguin donant un cop de mà a RGB. També pel fet que ahir es van viure unes multituds gens pròpies de les primeres jornades d'anteriors edicions (6.000 persones segons l'organtizació, que bàsicament es van apropar al recinte de les Basses per veure Amaral). Quatre comentaris [inclosa una abraonada defensa d'Amaral] sobre tot plegat, des d'un wifi al carrer dels Templers... [N'hi ha més]
Ara vaig a defensar Amaral. Potser seré objecte d'un linxament, però creieu-me que si vaig pujar ahir va ser, en gran part, perquè tenia ganes de veure aquesta parella d'aragonesos sobre l'escenari. Trobo que, dins dels grups del mainstream espanyol, Amaral és dels que té la dignitat a un nivell més alt: han patentat una marca que funciona brutalment. I a més no és pastelosa, o si voleu estar al llindar però sense passar-se. Quin grup del mainstream espanyol acaba els seus concerts versionant "Spanish Bombs" The Clash? D'acord que aquelles grans lletres digitals amb el lema "Revolución" sobre l'escenari feien una mica de gracieta, però bé... A més, van dirigir-se al públic en català en nombroses ocasions (a més de portar al directe la versió de "Camins" amb en Quintanta més content que un gínjol), cosa que no va fer, per exemple, el cantant de l'Hospitalet Antonio Orozco l'any passat, quan es va dirigir al públic exclusivament en espanyol i va començar dient "Buenas noches Lérida". Amaral, que són de Saragossa, són més sensibles al tema català que no un cantautor de l'Hospitalet. Dóna que pensar.
Obrint Pas, benvinguts al paradís de la pols. Com que Amaral només tocaven si els deixaven tenir l'escenari gros per ells solets durant tooota la nit, l'organització va tenir l'encert de concentrar la resta d'actuacions del dijous en un escenari més petit , més acollidor i més polsós que va viure el moment més àlgid amb uns Obrint Pas pletòrics després de tornar de Cuba i apunt d'enfilar cap a Galiza, on avui actuen en un festival. Per cert, que en Miquel Gironès ja fa de PD acompanyant als plats en DJ Chola.
L'allioli de Pirat's + Mauresca. Els combo de ragga de Sants Pirat's Sound Sistema i els seus homòlegs de Montpellier Mauresca Fracas Dub estan girant un espectacle conjunt anomenat Allioli Clash, on interpreten col·lectivament les seves cançons en català, occità i francès. Bastant potent tot i que encara l'estan començant a rodar, i bastant exemplificador de com dues llengües en vies d'extinció –si no comptem el francès, clar– són perfectament vàlides per executar un espectacle de llum i so potent i modernet. El reagge mediterrani arrassa.
El Belda, grup escombra. El conjunt Badabadoc d'en Carles Belda va pujar a l'escenari a quarts de cinc tocats, però com que en som molt devots ens vam esperar. "Bona nit arbres, bona nit contenidors!", va clamar en Belda davant del centenar de persones/zombies que encara aguantaven drets (és un dir) a aquelles hores. Lo avançat de la nit va permetre que Lo Pardal Roquer ens obsequiés amb un comentari irreproduible sobre el motiu pel qual tot i viure a 500 metres del Senglar Rock no hi ha actuat mai com a Lo Pardal Roquer. Per cert, que entre les múltiples anècdotes dels Badabadoc -quan parles amb ell comencen a explicar coses estranyes i no paren– resulta que ara en David Esterri 'Pardal' vol convertir-se en arranjador ("Vol ser el nou Ros Marbà", em van dir) i per això necessita triomfar a Barcelona. Com que el nom "David Esterri" és massa català i no triomfarà, diu que es vol canviar el nom per "David González". No és broma.
Una altra cosa que ha canviat és que enguany ja no dormi en l'entranyable Fòrmula 1 de Torrefarrera, sinó en un hotel de Lleida city. Ara us deixo i anem a dinar alguna cosa, que se'ns fa tard. Avui viurem una estranya combinació de Vidres a la Sang i Els Pets... Coses que només es poden viure al Senglar Rock.
Obrint Pas, benvinguts al paradís de la pols. Com que Amaral només tocaven si els deixaven tenir l'escenari gros per ells solets durant tooota la nit, l'organització va tenir l'encert de concentrar la resta d'actuacions del dijous en un escenari més petit , més acollidor i més polsós que va viure el moment més àlgid amb uns Obrint Pas pletòrics després de tornar de Cuba i apunt d'enfilar cap a Galiza, on avui actuen en un festival. Per cert, que en Miquel Gironès ja fa de PD acompanyant als plats en DJ Chola.
L'allioli de Pirat's + Mauresca. Els combo de ragga de Sants Pirat's Sound Sistema i els seus homòlegs de Montpellier Mauresca Fracas Dub estan girant un espectacle conjunt anomenat Allioli Clash, on interpreten col·lectivament les seves cançons en català, occità i francès. Bastant potent tot i que encara l'estan començant a rodar, i bastant exemplificador de com dues llengües en vies d'extinció –si no comptem el francès, clar– són perfectament vàlides per executar un espectacle de llum i so potent i modernet. El reagge mediterrani arrassa.
El Belda, grup escombra. El conjunt Badabadoc d'en Carles Belda va pujar a l'escenari a quarts de cinc tocats, però com que en som molt devots ens vam esperar. "Bona nit arbres, bona nit contenidors!", va clamar en Belda davant del centenar de persones/zombies que encara aguantaven drets (és un dir) a aquelles hores. Lo avançat de la nit va permetre que Lo Pardal Roquer ens obsequiés amb un comentari irreproduible sobre el motiu pel qual tot i viure a 500 metres del Senglar Rock no hi ha actuat mai com a Lo Pardal Roquer. Per cert, que entre les múltiples anècdotes dels Badabadoc -quan parles amb ell comencen a explicar coses estranyes i no paren– resulta que ara en David Esterri 'Pardal' vol convertir-se en arranjador ("Vol ser el nou Ros Marbà", em van dir) i per això necessita triomfar a Barcelona. Com que el nom "David Esterri" és massa català i no triomfarà, diu que es vol canviar el nom per "David González". No és broma.
Una altra cosa que ha canviat és que enguany ja no dormi en l'entranyable Fòrmula 1 de Torrefarrera, sinó en un hotel de Lleida city. Ara us deixo i anem a dinar alguna cosa, que se'ns fa tard. Avui viurem una estranya combinació de Vidres a la Sang i Els Pets... Coses que només es poden viure al Senglar Rock.
