latrappola |
Reflexions, dites, aforismes, i altres animalades |
divendres, 4 de juliol de 2008 | 19:49h
Aquesta tarda he anat a veure el pare a l'Hospital Clínic. Té com a company d'habitació un vellet convalescent que parla amb molta dificultat, sospito que deu ser ben bé del temps de la Quinta del Biberó. Quan m'ha vist arribar m'ha demanat amb una veu trèmola, gairebé d'ultratomba:- "La tele, la tele!".
I és clar, avui no té cap visita. Així que he començat a investigar com funcionava la televisió de pagament. A un euro l'hora, a quatre el dia. Hem buscat algunes monedes i l'hem deixat servit per unes quantes hores.
- "Quin canal vol?", he preguntat.
M'ha respost amb un somriure còmplice.
- "La catalana, la catalana!".
Així que he posat TV3. Entrevistaven una dona que parlava en castellà. Es veu que la senyora treballava al Vaticà, tenia tractes amb el mateix Papa de Roma, i fins i tot treballava per la COPE. Anava escoltant com discutien sobre en Ratzinger, sobre en Joan Pau II i en Jiménez Losantos, quan de cop he sentit que em tornava a demanar.
- "No, aquesta no. La catalana! la catalana!"
Amb un punt d'incredulitat he respost.
- "Ja és aquesta la catalana. És TV3. Ja veurà com després parlaran en català".
No semblava gaire conveçut, però finalment ha acceptat.
- D'acord, gràcies!
Just en aquell moment l'entrevistadora ha preguntat sobre el moment en què Benedetto XVI es va posar el tricorni de la guàrdia civil. Entrevistadora i entrevistada discutien amb satisfacció tan magne esdeveniment, s'han vist unes imatges del moment precís, i en aquell moment he escoltat com el vell revolucionari exclamava.
- A FER PUNYETES!
I ja no se l'ha mirada més la televisió.
Simpatic el teu conte...només em sap greu que el teu pare estigui a l'hospital.
Una abraçada da un' italiana vera!
Ciao