Tornant de la petita escapada a la Provença, tornem en la cançó de l’enfadós, el manifiesto por la lengua, la tercera hora del castellà, mira que ho tenen fàcil i encara no saben que avui dia això del divorci es fa amb tota naturalitat.
El que sí que he pogut constatar és que els que només volen fer servir el castellà tenen un problema a Europa, ja ho havia comprovat molts cops i m’hi he trobat un altre cop en aquest viatge, i és que amb el castellà no vas enlloc. Són molts els llocs que he visitat del centre d’Europa, i el castellà hi és absent. Això, que ho tenia pràcticament oblidat, ho he pogut constatar aquests dies en visitar el teatre romà d’Orange, tal com es pot veure a la fotografia.
Afeccionat com sóc a la musica clàssica, i com que tenia molta musica d’aquesta amb discs de vinil, vaig decidir al començament dels CD, comprar una col·lecció d’aquelles que feien una oferta de 100CD de música clàssica a pagar en petits terminis. La meva sorpresa va ser en rebre-ho, quan vaig veure que els llibretons estaven en varies llengües, francès, anglès, italià, alemany i neerlandès, i no en castellà, tot i que l’empresa que feia l’oferta era de Madrid, però els segells discogràfics eren de cases molt conegudes. Vaig pensar, i segueixo pensant, que potser el castellà no té el reconeixement per a certes manifestacions culturals. (continua...)
Així doncs, fóra bo que els promotors de totes aquestes accions per imposar una llengua, treballessin per guanyar prestigi en molts camps on no en té (si els hi ve de gust) i deixessin d’emprenyar.
Són uns totxos i, és clar, a Europa ho saben. Que es fotin!!! Que jo, per les Espanyes, tampoc trobo productes en català.
Repeteixo: que es fagin fotre!!!!!
En català sortosament tenim molt bones traduccions d'òperes i lied.
Malauradament en castellà no n'hi ha gaires.
En català pots accedir a les grans obres de la música vocal, en castellà no es pot.
Com exemple clar posaré el cas de "L'himne a la joia" d'en Shiller/Beethoven que en català té una acceptable i popular traducció feta per en Joan Maragall (Joia que_ets dels déus guspira..), però en castellà a pesar d'existir-ne bones traduccions s'entesten en servir-se'n com d'una cançó de borratxos que fan sarau esperant veure sortir el sol (La canción de la_alegría)... (pobre Shiller)
Les millors traduccions al castellà adaptades a la música (mateix nombre de sil·labes, mateixos accents) han estat fetes per italians argentins.
Fa anys que coordino un departament de traducció de cançons clàssiques en un altre país, i treballar amb els espanyols sobre el castellà és un desastre.
Els catalans i la llengua catalana tenim un bon prestigi en aquest camp.