Ara deu ser que estem tots esperant què diu el Tribunal Constitucional de l'Estatut. Amb fe en la democràcia i tanmateix promeses de fermesa, estem en un impàs mentre els magistrats aprofundeixen dia i nit en el redactat per a evitar que alguna interpretació pugui qüestionar-ne la convivència amb la Constitució.Jo, que no crec en la democràcia espanyola i la nego sempre que puc, crec que la separació de poders és una virtut democràtica que Espanya no s'ha molestat ni en simular.
És arriscat fer d'endeví, sobretot si els pronòstics els penges en un bloc i perilla que te'ls acabis empassant al cap d'uns dies, però jo crec que la cosa va cap una altra banda.
El pla és: es fa evident que sobre l'estatut hi ha la sospita que, segons algunes interpretacions reputades, no s'ajusti a la Constitució i se sotmet a un exàmen. El temps passa i l'intriga creix. Rebutjarà el Tribunal Constitucional un estatut votat pels ciutadans de la Comunitat Autònoma Catalana? Nooooo! Al final el TC reconeix que l'Estatut és vàlid i tothom es felicita per la qualitat de la democràcia espanyola. Es crea un conflicte, és crea un dolent. Però el dolent no és tan dolent. El jutge agre al final somriu i la democràcia floreix a Espanya!
Això a mi em sembla el vell truc del 23F. Demanar-li a un amic que simuli una agressió per afavorir l'aparició estel·lar del superheroi que salva Espanya i la democràcia.
Em molesta que ens tornin a fotre una ensarronada d'aquestes, especialment perquè després es passen cinc any practicant l'onanisme demòcrata. Com va passar el 23F.
És arriscat fer d'endeví, sobretot si els pronòstics els penges en un bloc i perilla que te'ls acabis empassant al cap d'uns dies, però jo crec que la cosa va cap una altra banda.
El pla és: es fa evident que sobre l'estatut hi ha la sospita que, segons algunes interpretacions reputades, no s'ajusti a la Constitució i se sotmet a un exàmen. El temps passa i l'intriga creix. Rebutjarà el Tribunal Constitucional un estatut votat pels ciutadans de la Comunitat Autònoma Catalana? Nooooo! Al final el TC reconeix que l'Estatut és vàlid i tothom es felicita per la qualitat de la democràcia espanyola. Es crea un conflicte, és crea un dolent. Però el dolent no és tan dolent. El jutge agre al final somriu i la democràcia floreix a Espanya!
Això a mi em sembla el vell truc del 23F. Demanar-li a un amic que simuli una agressió per afavorir l'aparició estel·lar del superheroi que salva Espanya i la democràcia.
Em molesta que ens tornin a fotre una ensarronada d'aquestes, especialment perquè després es passen cinc any practicant l'onanisme demòcrata. Com va passar el 23F.
El 23-F va servir de molt:
En primer lloc per a fer la LOAPA
En segon per a reforçar al rei
I en tercer per a despreciar els partits "no nazionales".
Deunidó.
I si el TC toca una sola coma del text, el Parlament català l'hauria de retirar i tornar al estatut del 30 de Setembre o a un altre cosa.
Tindran pebrots?
En el teus càlculs, benvolgut Pitoniso Titot, oblides un factor que diferencia aquest tema del 23F. En aquella ocasió, tot i que també darrera la preocupació dels professionals de l'escopeta per salvar Espanya també hi havia els "problemes" català i basc, l'escenari creat permetia que el(s) superheroi(s) de torn salvés la jove democràcia espanyola amb aplaudiments des de totes les files del teatre. Ara, en canvi, l'opinió sobre el nus argumental de l'obra (l'estatutet) és tant diferent entre el públic espanyol i el català que el desenllaç de la funció (la sentència) difícilment podra ser aclamat unànimement, per molt que disposi de la unanimitat de la "crítica" especialitzada.
una abraçada titot!