cucarella |
diumenge, 6 de juliol de 2008 | 17:10h
A Cal Penjollde
Xàtiva he tingut una batussa amb un tal Calinca a propòsit del Manifest contra el cinisme dels botxins.
Va començar dient que no li agraven les formes del manifest, i va acabar
declarant que tampoc li agradava el fons. Si no li agradava el fons, les formes
deixaren de ser excusa. Perquè si no li agrada el que s’hi denuncia potser és
perquè o bé s’identifica amb els objectius dels botxins o és un mesell que per
no voler saber d’on li cauen el colps afirma que no li peguen.
Però no és aquesta la qüestió de què volia reflexionar ací: tant se me'n dóna la identitat, i la lleialtat, nacional i lingüística del senyor Calinca: ja s'apanyarà! Volia parlar de les formes. Perquè no és la primera vegada que em fan el
retret. Sí, en aquest blog no es cuiden gens les formes. Si per cuidar les
formes ens referim a l’ús abundant de perífrasis, circumloquis, eufemismes i
tota aqueixa rècua de figures retòriques que serveixen per a brodar la
superfície a costa de difuminar o enterbolir el contingut. Confesse que abans
em preocupaven molt les formes. Sobretot quan, a les mil, em pagaven l’article.
No debades fa temps volia dedicar-me a l’escriptura –quin altre il·lús!– i
sabia que devia posar-me limitacions a la llibertat expressiva, que no
d’expressió (o també?). No va servir de res: puc comptar per dotzenes els
articles que he tramès als mitjans de comunicació, sovint amb la sana intenció
de crear debat, i que no han publicat ni per misericòrdia.
Passat el temps, comptat i debatut que la
professionalització literària era una quimera impossible, vaig obrir el blog Cucarella. Toni Cucarella en roba de
batalla. Si tenia ganes de dir la meua, ací ho podia fer. No havia
d’implorar res a ningú. Potser seria –és– una opinió sense crèdit intel·lectual
ni valor literari, però a aquesta mena de rellevància oficial ja calia
renunciar-hi de bon començament. I les formes? El nom del blog ja ho diu prou
clarament, i és calculat: «en roba de batalla». Al final es tracta també de
donar gust al cos i l’ànima tornant galtades, responent amb contundència els
intents d’humiliació i etcètera. Jo tinc consciència nacional, consciència lingüística
i política de formar part dels Països Catalans, i tant se me'n dóna que en el
mateix sentit que jo hi creguen quatre o cinc gats més, o cinquanta mil. Pense
i opine seguint el meu propi criteri, sense capficar-me gaire si seguesc el
curs de la majoria o me’n quede al marge, emboscat en una trinxera o enlairat
dalt d’un campanar com un penó solitari. També tinc consciència dita “de
classe”, encara que hi haja qui s’enteste a fer-nos creure que s’han acabat les
classes socials, que no hi ha dretes ni esquerres. Si ho diu, pense jo que
potser no és d’aquest món, que ha vingut a festes o li paguen bé fent de
columnista habitual en els mitjans o menjadores oficials.
Sí, potser els
capellans, bisbes i cardenals que observen tot aquest “mundillo” consideraran
les formes dels meus articles barroeres, extremades, fins i tot en ocasions
algú les assenyalarà com a "fanàtiques”. Però són opinions diàfanes i contundents,
i, de més a més, em descarreguen de retencions emocionals. Sí, potser aquest blog, per
les formes que gasta sovint, no té gaires valors intel·lectuals ni literaris
–ni aspira a tenir-los– però sí terapèutics. I amb això ja
em done per pagat i satisfet.
No sé si aquesta calentura li pot interessar a algú, però
em venia de gust explicar-la. Perquè em fa l’efecte que hi ha qui es pensa que
no sé escriure d’una altra manera. I no és així. Sé escriure d’altres maneres,
i puc escriure difús i adornat si convé. Però en aquest blog escric sovint per a plantar
cara i no s’hi escauen paraules de sucre filat. Si voleu acudits i rondalles i altres amemitats lingüístiques
llegiu La Cuca Salamanduca, i si
encara us interessen les meues incursions literàries, ara només practicades
ocasionalment, passeu per Toni Cucarella
Edicions. I disculpeu-me, si cal, que haja usat el blog com un vulgar
confessionari.
- Els signants del "Manifiesto" són uns nacionalistes espanyols foribunds, radicals, que no s'aconformen amb el domini del castellà sobre el català, ni amb la minorització, la diglòssia, la fragmentació, i la recessió de la nostra llengua, perquè el que ells voldrien en realitat és que no existírem. Ens volen espanyols, però això sí, de segona, perquè ens neguen el dret a utilitzar la llengua que ens pròpia. (perquè està prou clar que per a poder tindre nosaltres el dret d'utilitzar-la, els castellanoparlants hauran de tindre el deure d'aprendre-la).
- Però dir-los nazis, com fas en el manifest que has publicat, em sembla exagerat, erroni. Els nazis van exterminar milions de persones físiques. Una per una, les van torturar i assassinar. Si a aquests espanyolistes del "manifiesto" els diguem nazis, quina paraula utilitzarem per a anomenar eixa atrocitat tan bestial, la major en la història de la humanitat? Ens quedem sense paraules. No trobe correcte devaluar el significat de les paraules d'eixa manera, encara que sé que a qui més li agrada acusar de "nazi" a tot quisqui, és a aquesta gentola del "manifiesto" i similars. Pense que es pot ser igualment contundent i canyero sense caure en això.
- En la mateixa línia, pense que a "calinca" tampoc està bé comparar-lo amb
Santandreu, perquè encara que en algun argument puga coincidir, aquest xic accepta la unitat de la llengua i està
clar que res té a veure amb aquesta gent d'extrema dreta, xenòfoba i
violenta. I encara que per provocador, se ho meresca, trobe que és
tractar massa benevolentment a Santandreu. Però està clar, que cadascú
escriu el que vol i que si tens un bloc és per a dir el que et done la
gana
Aprofite per a agrair-te les teues noveles, els teus escrits als blocs i també tota la tasca de recuperació de la memòria col·lectiva dels xativins, i dels valencians en general, que fas. La veritat és que és una feina necessària i encomiable.
Diu
el text, i permet-me que faça les oportunes remarques:
El
Manifiesto i la declaració de l’Académie […] són
propers a ideologies
intolerants basades en la superioritat racial com
ara el nazisme i l’apartheid.
Donar
suport i justificar els esbiaixats arguments del Manifiesto i de
l’Académie és posar-se
al costat del
dret a l’extermini, i per tant acceptar
com a germans ideològics
el nazisme i l’apatheid criminals.
Tanmateix,
si prenem a banda l’espanyolisme o nacionalisme espanyol i
l’analitzem històricament podríem assegurar que
espanyolisme i nazisme són més que germans ideològics.
La màxima expressió política de l’espanyolisme,
la seua culmimació ideològica, va ser el franquisme.
Durant la guerra i durant tot el període franquista
l’assassinat, la tortura, la persecució dels altres
espanyols i dels qui no s’hi sentien fou atroç, i no
solament hi hagueren assassinats sistemàtics, també
existiren camps de concentració d’on molts no van eixir mai.
Idèntica persecució que la va practicar el nazisme amb
els propis alemanys i amb tots aquells als qui considerava enemics,
foren jueus, d’esquerres, gitanos o homosexuals. El sentit
supremacista del nazisme, en la que el poble alemany (la seua idea
del que havia de ser l’alemany pur) era un poble superior als
altres en el món, té molts punts de coincidència
amb el sentit supremacista de l’espanyolisme, on, a diferència
del nazisme, la raça suprema espanyola coincideix amb la
castellana, com podràs comprovar si tens la curiositat i
l’estómac suficient com per repassar les declaracions dels
més significats “intel·lectuals” franquistes.
L’única diferència entre el nazisme i l’espanyolisme
franquista rau potser en l’actuació més sistemàtica
i calculada del primer, i la més caòtica i visceral del
segon.
Quant
a l’afer Calinca, dius que no es mereix ser comparat amb
Sentandreu. Jo no els compare. El que dic és que coincideixen
a expressar-se idènticament sobre els Països Catalans. En
el fons i en la forma. Això és el que hi ha. Si Calinca
no accepta aquesta provada coincidència, el problema és
seu.
A mi aquest diàleg via bloc entre el Cucarella i el Calinca m'ha recordat un conte del Woody Allen on dos tipus hi juguen una partida d'escacs comunicant-se cada jugada per correu -del de tota la vida, carteta de paper- i com no pot ser d'altra manera la partida és en un desgavell total en que cada jugador està jugant partides diferents. El Calinca aquest es mostra molt tolerant però no tarda en trencar la baralla car si no juga amb les seves cartes ja no li agrada i el Cucarella el trobe mandrós - i ho comprenc- per explicar coses que cauen pel seu propi pes. Jo també m'he tornat mandrós en aquest sentit perquè com cansa ja d'intentar explicar quelcom a qui no vol escoltar. Resum de la partida, uns aplaudiriem al Toni i uns altres al Calinca, com per exemple els de Coalició Valenciana, PP, GAV, Falange Española de las JONS, la COPE, etc.. Cadascú sabrà quin és el seu lloc.
Cucarella escriu el que tots callem. No compartim les formes, és cert, per que som uns covards. Cucarella té la fel verbal dels vells profetes: sempre incòmodes, sempre inoportuns, sempre amb els verbs esmolats i els adjectius feridors... Voldríeu, potser, que callés... que el vostre silenci s'estengués també ací a l'internet... però el poble té un camí d'alliberament traçat i Cucarella escriu les paraules nues, precises... exactes!
Apa, fariseus, toqueu les vostres trompetes als cantons i llepeu amb la vostra llengua de gos els peus suats i bruts de l'amo. Babilònia cau, cau la seva llengua, no quedarà una rajola sencera entre els dos grans rius!
Escoltem doncs la veu del profeta i obrem en conseqüència.
Hola, Sóc "el tal Calinca" que menciona Cucarella. He de dir que després de llegir aquesta entrada del seu blog comprenc millor el to del manifest que va escriure i li veig més sentit a la seua actitud vital i literària. Constate, com imaginava, que el senor Cucarella no té només un registre com a escriptor, sinó que es pot adaptar a diferents registres segons la situació i l'ànim del moment. Tot això em resulta comprensible.
Certament, la lectura del seu manifest sense cap mena de context va provocar en mi una reacció de repulsa. Vosté ho sintetitza en una qüestió de fons versus formes. Jo crec que en el debat que es va desenvolupar en el Penjoll va quedar clar, almenys per part meua, el següent:
- Pel que fa al fons, puc estar d'acord amb vosté amb la motivació que hi ha en l'origen del seu manifest i en la necessitat de pegar algun crit de tant en tant.
- Pel que fa a les formes, crec que ja s'ha comentat prou.
- Pel que fa als seus ARGUMENTS, ja vaig dir que ahí trobava importants aspectes que em semblen com a mínim dubtosos, i, fins i tot fruit del fanatisme. Si vol ara, que estem més tranquils, puc evitar la paraula "fanatisme", però em veig en la necessitat de tornar a dir que la meua crítica al seu manifest va dirigida, TAMBÉ, als arguments. Com per exemple quan vosté parla d'una unitat política dels suposats "Països Catalans", un concepte polític que francament em sembla absurd, i també quan parla d'una cosa que em sembla greu: "la llengua única dels Països Catalans". Perquè, Sr Cucarella, frases com aquesta són desgavells se les mire com se les mire, i no crec que ajuden a formar cap tipus de debat o proposata seriosa. Per no parlar de la colecció d'estereotips del catalanisme utilitzats per vosté, com el dels derrotats, els botxins, etc.
En resum, com deia, només volia aclarir aquest punt, perquè quede clar que la meua crítica al seu manifest era molt més que una mera qüestió de tons o formes.
I, com vaig dir l'altre dia, no tinc cap problema en debatre amb vosté aquest tema o qualsevol altre.
A vostè els Pïasos Catalans li semblen un absurd, i a mi, Espanya em sembla un crim: un projecte nacional i polític bastat en la destrucció de l'altre. I a la història em remet. I si crec que el català ha de ser llengua única als territoris on es parla no ho pense per opinió infusa o difusa: em guie pel que conec de la sociolingüística. I pel que sé, i han explicat els sociolingüistes, els únics territoris al món que han superat una situació de substitució lingüística han estat el Quebec i Flandes. I tots dos ho acosenguiren donant càracter de llengua única al francès al Quebec i al flamenc o neerlandès a Flandes. Una altra cosa és que el seu sistema educatiu siga prou ambiciós i eficient com per aconseguir que els seus ciutadans i ciutadanes acaben el seu cicle educatiu havent adquirit competència en un parell o tres més de llengües a part de la que els és pròpia. Senyor Calinca, li falten moltes lectures (científiques!) sobre la passió i mort de les llengües. I m'imagine que tot i el seu malnom o àlias o pseudònim, això de Tadeus Calinca, vostè deu ser de Xàtiva. Però potser no gaire socarrat. Coneix vostè la mala bava del primer rei espanyol (espanyol políticament de veritat, no aquell acudit rídicul dels "católicos")? Sap que allò que avui es diu Terra del Foc s'havia dit Illa de Xàtiva. S'ha de ser fill puta, eh? Doncs això és només una anècdota. La realitat és de malson, però potser vostè i jo tenim melses diferents. Allò que vostè admet amb resignació malthusiana, a mi m'indigna. Què vol que li diga? tot i ser valencià, no tinc la sang d'orxata.
Persones vom vosté, i certs sociolingüistes d'una mena que abunda als "Països Catalans", aspiren a fer una cosa impossible: canviar la història fins a retornar els suposats "Països Catalans" a un passat esplendorós que només existeix en la seua imaginació. Peró hi ha importants dificultats si volen dur a terme aquesta increïble pirueta ideològica:
1) Tornar arrere en el temps és impossible.
2) El passat al que vostés aspiren és un passat idealitzat.
3) No ha existit mai cap moment en què existira als suposats "Països Catalans" una única llengua.
4) Situacions on existeix una sola llengua són extremadament rares, i producte generalment de la força normalitzadora d'una èlit que detenta el poder.
5) No ha existit mai cap moment històric en què els anomenats "Països Catalans" hagen sigut una entitat política independent.
Sr Cucarella, vosté i els poquets que pensen com vosté proposen un projecte polític i lingüístic absurd, basat en conceptes equivocats i fantasies ridícules, i certament allunyat de la realitat.
Aquest pobre (i amprat) argumentari que vostè acaba d'enumerar, senyor Calinca, sap on el trobarà calcat? A l'argumentari demencial de Coalición Valenciana y de las Jons. I no li ho dic de broma. S'ha despatxat vostè amb un grapat de tòpics bílics propis de la ultradreta valenciana més paranoica, furibunda i analfabeta. Si vostè es considera un home d'idees democràtiques, obert i tolerant, caldria que revisara ràpidament aquestes enrònies polítiques de què fa gala. I li ho dic de bé a bé, senyor Calinca, ara que he vist a través de l'enllaç que m'ha posat que tenim amics comuns, i algun de molt apreciat per mi.
He intentat vore el vídeo però realment no he aguantat més de dos minuts, que se m'han fet eterns, com una mena de tortura. Es fa difícil aguantar el que diu aquest home, que, per cert, no representa bàsicament a ningú (mireu els resultats electorals que obté). No sé què pot haver en comú entre el que defensa este senyor (Santandreu) i el que jo he mantingut en el debat amb Cucarella. Observe certa distorsió a l'hora d'entendre els missatges per part de qui viu perpètuament en el dogma i el fanatisme, com em demostren alguns dels que intervenen en aquest blog. ¿Què hi farem?
Això sí, m'encanta això de "pseudodramaturg". De fet vaig per la vida de qualsevol cosa menys de dramaturg. Vaig posar el link per donar-li a Cucarella informació sobre la meua persona, ja que no era del tot just que en el nostre debat un actuara amb la seua identitat per davant i els altres no la mostraren.
Ja vaig dir que no tinc ganes de continuar un debat d'aquesta natura, sobretot amb persones que no estan acostumades a debatre fora de les seues coordenades dogmàtiques, però fins i tot m'entreté contestar a alguna pallassada que es pot dir de mi, com la de les comparacions amb Coalició Valenciana, etc. Veig que la tradició valenciana de desqualificar sense massa trellat a l'adversari, que tan de moda va estar en els ambients blaveros dels anys setanta i huitanta, està sent continuada pels anti-blaveros contemporanis. ¿Sou feliços així? Endavant!
No havia vist encara aquest vídeo. Aquest vídeo conté l'essència dels valencians més ignorants i coents que han poblat mai aquestes terres. Aquest vídeo és el paradigma de la ignorància valenciana, per això estem on estem. Que la mare de Deu ens pille confesats!!
En vista del seu darrer comentari, que considere fora de tota realitat, em sembla que parlar amb vosté sobre aquests temes és una pèrdua de temps, ja que vosté no exposa conceptes o idees debatibles, sinó dogmes que per a vosté són intocables i immutables. És una llàstima. No sé què entén vosté per diàleg o intercanvi d'idees, però la seua actitud en aquests moments, precisament, tanca tot possible diàleg. Això sí, sempre tindrà l'aplaudiment dels seus (poquets) correligionaris. Adéu siau.
que diu vostè, senyor Calinca, tenen més fons tolerant i democràtic que tots els seus referents espanyols. I vosté no idees, seyor Calinca: té prejudicis, odis, ingoràncies profundes. Ja li he dit que les seues idees són calcaldes del partit ultra Coalión Valenciana. Ells sí que aplaudiran fervorosament el seus arguments. Faça vostè la comprovació si vol. D'aquesta coincidència no en sóc jo responsable, sinó vostè. Llavors caldria dir-li que en el pcat porta la penitència.
Fill meu (us dic en to de menja-sopes capellanufa), no us capfiquéssiu pas; cap ni un d'aqueixos pecats que confesseu, són pecats. Al contrari, són allò, el com-se'n-diu, les indulgències per a anar al paradís de la llibertat. Quan hi féssiu cap, hi sereu rebut amb tota el rebombori calm dels qui resistiren l'embat constant dels fastigosos malparits. Hom us absol i, al contrari, hom us està agraït pel conhort que ens duieu, pel consol.
a llegir-te, ho fem per que precisament estem fastiguejades de les bones formes, els eufemismes, dels circumloquis.... I com bé dius, quan volem "literatura" (de l'altra vull dir), ja sabem on trobar-la.
Probablement, els qui et llegim, ho fem precisament perquè ens agrada aquest tò de batalla. Que akgú alce la veu en nom de tots, en front de tantes barbaritats lingüístiques.
Paco el Negre |
diumenge, 6 de juliol de 2008 | 19:02h
Jo crec que també en tinc, de consciència nacional, lingüística i política de pertànyer a un territori oprimit anomenat Països Catalans. És per això que acostume a llegir tots els teus textos i, sense entrar en detalls menors, em sent identificat plenament amb les teues opinions. I no crec que en sigues, de barroer, extremat ni fanàtic. No crec que ho siga, el desitjar la llibertat del nostre poble, ni de la nostra classe social, ja que jo també sóc un modest treballador, i si no treballe no menge. A mi també me n'han dit d'insults d'aquest tipus, i de vegades pense que si els botiflers s'enutgen és que anem pel bon camí. Així doncs, ànims, company i continua pel mateix camí, que la teua paraula ens estimula i ens fa sentir una mica més lliures.
Luis Carmona| Adreça electrònica |
dimecres, 9 de juliol de 2008 | 18:29h
La polèmica amb aquest Calinca l'has tancada de forma clara . Si els seus arguments són calcats dels coalicionvalencianeros, que s'ho faça mirar. Jo entre tots els dies al teu bloc - sembla que , a la llunyania, m'apropès als Països Catalans- i, quan no trobe cap article nou, m'agafa el mono. Una fortíssima abraçada
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
La Cuca Salamanduca és un espai per recuperar i compartir cultura popular, sobretot la literatura oral de Xàtiva i la seua redor. Hi trobareu rondalles, acudits, relaixos, sussoïts, endevinalles, embarbussaments...
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
(perquè està prou clar que per a poder tindre nosaltres el dret d'utilitzar-la, els castellanoparlants hauran de tindre el deure d'aprendre-la).
- Però dir-los nazis, com fas en el manifest que has publicat, em sembla exagerat, erroni.
Els nazis van exterminar milions de persones físiques. Una per una, les van torturar i assassinar. Si a aquests espanyolistes del "manifiesto" els diguem nazis, quina paraula utilitzarem per a anomenar eixa atrocitat tan bestial, la major en la història de la humanitat? Ens quedem sense paraules. No trobe correcte devaluar el significat de les paraules d'eixa manera, encara que sé que a qui més li agrada acusar de "nazi" a tot quisqui, és a aquesta gentola del "manifiesto" i similars. Pense que es pot ser igualment contundent i canyero sense caure en això.
- En la mateixa línia, pense que a "calinca" tampoc està bé comparar-lo amb
Santandreu, perquè encara que en algun argument puga coincidir, aquest xic accepta la unitat de la llengua i està
clar que res té a veure amb aquesta gent d'extrema dreta, xenòfoba i
violenta. I encara que per provocador, se ho meresca, trobe que és
tractar massa benevolentment a Santandreu. Però està clar, que cadascú
escriu el que vol i que si tens un bloc és per a dir el que et done la
gana
Aprofite per a agrair-te les teues noveles, els teus escrits als blocs i també tota la tasca de recuperació de la memòria col·lectiva dels xativins, i dels valencians en general, que fas. La veritat és que és una feina necessària i encomiable.
<!--
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
-->
Diu
el text, i permet-me que faça les oportunes remarques:
El
Manifiesto i la declaració de l’Académie […] són
propers a ideologies
intolerants basades en la superioritat racial com
ara el nazisme i l’apartheid.
Donar
suport i justificar els esbiaixats arguments del Manifiesto i de
l’Académie és posar-se
al costat del
dret a l’extermini, i per tant acceptar
com a germans ideològics
el nazisme i l’apatheid criminals.
Tanmateix,
si prenem a banda l’espanyolisme o nacionalisme espanyol i
l’analitzem històricament podríem assegurar que
espanyolisme i nazisme són més que germans ideològics.
La màxima expressió política de l’espanyolisme,
la seua culmimació ideològica, va ser el franquisme.
Durant la guerra i durant tot el període franquista
l’assassinat, la tortura, la persecució dels altres
espanyols i dels qui no s’hi sentien fou atroç, i no
solament hi hagueren assassinats sistemàtics, també
existiren camps de concentració d’on molts no van eixir mai.
Idèntica persecució que la va practicar el nazisme amb
els propis alemanys i amb tots aquells als qui considerava enemics,
foren jueus, d’esquerres, gitanos o homosexuals. El sentit
supremacista del nazisme, en la que el poble alemany (la seua idea
del que havia de ser l’alemany pur) era un poble superior als
altres en el món, té molts punts de coincidència
amb el sentit supremacista de l’espanyolisme, on, a diferència
del nazisme, la raça suprema espanyola coincideix amb la
castellana, com podràs comprovar si tens la curiositat i
l’estómac suficient com per repassar les declaracions dels
més significats “intel·lectuals” franquistes.
L’única diferència entre el nazisme i l’espanyolisme
franquista rau potser en l’actuació més sistemàtica
i calculada del primer, i la més caòtica i visceral del
segon.
Quant
a l’afer Calinca, dius que no es mereix ser comparat amb
Sentandreu. Jo no els compare. El que dic és que coincideixen
a expressar-se idènticament sobre els Països Catalans. En
el fons i en la forma. Això és el que hi ha. Si Calinca
no accepta aquesta provada coincidència, el problema és
seu.
Salutacions,
Kirikú
Et llegia i escoltava a l'Ovidi quan cantava allò de; Perquè vull.
Bon viatge als guerrers...que la darrera roba que es treuen és la de batalla.
Cucarella escriu el que tots callem. No compartim les formes, és cert, per que som uns covards.
Cucarella té la fel verbal dels vells profetes: sempre incòmodes, sempre inoportuns, sempre amb els verbs esmolats i els adjectius feridors...
Voldríeu, potser, que callés... que el vostre silenci s'estengués també ací a l'internet... però el poble té un camí d'alliberament traçat i Cucarella escriu les paraules nues, precises... exactes!
Apa, fariseus, toqueu les vostres trompetes als cantons i llepeu amb la vostra llengua de gos els peus suats i bruts de l'amo. Babilònia cau, cau la seva llengua, no quedarà una rajola sencera entre els dos grans rius!
Escoltem doncs la veu del profeta i obrem en conseqüència.
Certament, la lectura del seu manifest sense cap mena de context va provocar en mi una reacció de repulsa. Vosté ho sintetitza en una qüestió de fons versus formes. Jo crec que en el debat que es va desenvolupar en el Penjoll va quedar clar, almenys per part meua, el següent:
- Pel que fa al fons, puc estar d'acord amb vosté amb la motivació que hi ha en l'origen del seu manifest i en la necessitat de pegar algun crit de tant en tant.
- Pel que fa a les formes, crec que ja s'ha comentat prou.
- Pel que fa als seus ARGUMENTS, ja vaig dir que ahí trobava importants aspectes que em semblen com a mínim dubtosos, i, fins i tot fruit del fanatisme. Si vol ara, que estem més tranquils, puc evitar la paraula "fanatisme", però em veig en la necessitat de tornar a dir que la meua crítica al seu manifest va dirigida, TAMBÉ, als arguments. Com per exemple quan vosté parla d'una unitat política dels suposats "Països Catalans", un concepte polític que francament em sembla absurd, i també quan parla d'una cosa que em sembla greu: "la llengua única dels Països Catalans". Perquè, Sr Cucarella, frases com aquesta són desgavells se les mire com se les mire, i no crec que ajuden a formar cap tipus de debat o proposata seriosa. Per no parlar de la colecció d'estereotips del catalanisme utilitzats per vosté, com el dels derrotats, els botxins, etc.
En resum, com deia, només volia aclarir aquest punt, perquè quede clar que la meua crítica al seu manifest era molt més que una mera qüestió de tons o formes.
I, com vaig dir l'altre dia, no tinc cap problema en debatre amb vosté aquest tema o qualsevol altre.
Una cordial salutació,
Tadeus Calinca
I m'imagine que tot i el seu malnom o àlias o pseudònim, això de Tadeus Calinca, vostè deu ser de Xàtiva. Però potser no gaire socarrat. Coneix vostè la mala bava del primer rei espanyol (espanyol políticament de veritat, no aquell acudit rídicul dels "católicos")? Sap que allò que avui es diu Terra del Foc s'havia dit Illa de Xàtiva. S'ha de ser fill puta, eh? Doncs això és només una anècdota. La realitat és de malson, però potser vostè i jo tenim melses diferents. Allò que vostè admet amb resignació malthusiana, a mi m'indigna. Què vol que li diga? tot i ser valencià, no tinc la sang d'orxata.
Salutacions
1) Tornar arrere en el temps és impossible.
2) El passat al que vostés aspiren és un passat idealitzat.
3) No ha existit mai cap moment en què existira als suposats "Països Catalans" una única llengua.
4) Situacions on existeix una sola llengua són extremadament rares, i producte generalment de la força normalitzadora d'una èlit que detenta el poder.
5) No ha existit mai cap moment històric en què els anomenats "Països Catalans" hagen sigut una entitat política independent.
Sr Cucarella, vosté i els poquets que pensen com vosté proposen un projecte polític i lingüístic absurd, basat en conceptes equivocats i fantasies ridícules, i certament allunyat de la realitat.
<object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Da1cYWSIuWE&hl=es&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/Da1cYWSIuWE&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>
Això sí, m'encanta això de "pseudodramaturg". De fet vaig per la vida de qualsevol cosa menys de dramaturg. Vaig posar el link per donar-li a Cucarella informació sobre la meua persona, ja que no era del tot just que en el nostre debat un actuara amb la seua identitat per davant i els altres no la mostraren.
Ja vaig dir que no tinc ganes de continuar un debat d'aquesta natura, sobretot amb persones que no estan acostumades a debatre fora de les seues coordenades dogmàtiques, però fins i tot m'entreté contestar a alguna pallassada que es pot dir de mi, com la de les comparacions amb Coalició Valenciana, etc. Veig que la tradició valenciana de desqualificar sense massa trellat a l'adversari, que tan de moda va estar en els ambients blaveros dels anys setanta i huitanta, està sent continuada pels anti-blaveros contemporanis. ¿Sou feliços així? Endavant!
Adéu-siau, senyor Calinca
Endavant i una abraçada
Ysnjw
Així doncs, ànims, company i continua pel mateix camí, que la teua paraula ens estimula i ens fa sentir una mica més lliures.
Gràcies Toni.
Una abraçada