bielmamengual |
diumenge, 6 de juliol de 2008 | 23:47h
He perdut la relació entre olor i memòria? Una idea, apuntada en un bitllet de la compra, em recorda que No hi ha una escletxa més magnífica i excel·lent per penetrar en les zones amagades i ombrívoles de l’ésser que el sentit de l’olfacte. Les connexions de la informació olorosa dels olotransmissors es trunyellen en el cervell amb zones com el sistema límbic i produeixen sinapsis extraordinàries que ens poden donar moltes d’informacions oblidades sobre les motivacions i les emocions, sobre l'inconscient. (...)
Aquesta tarde rumiava sobre olor, sobre olorar. I em preocupava com és que (i molt per això que assenyales sobre la memòria) quan hom es posa a olorar una cosa de seguida assalta a la escena una espècie d'acusació de desconfiança: "com és que ho olores? Que no hi confies?". No dic que no es pugui donar el cas, però no és l'únic ni el més normal. Un sentit ferm, i tant. Com aquest acte que ens presentes.
He perdut la relació entre olor i memòria? 
I em preocupava com és que (i molt per això que assenyales sobre la memòria) quan hom es posa a olorar una cosa de seguida assalta a la escena una espècie d'acusació de desconfiança: "com és que ho olores? Que no hi confies?".
No dic que no es pugui donar el cas, però no és l'únic ni el més normal. Un sentit ferm, i tant. Com aquest acte que ens presentes.