Abans d'anar-me'n al llit, us narro, a grans trets, on viuré durant aquests dies. Es tracta d'una casa que està ubicada dins d'un recinte emmurallat, aïllat de la ciutat -per tant, fora del caos d'El Caire-, en què hi romanen els ambaixadors d'arreu del món, així com diplomàtics i, a més, les elits de les classes ben estants dels sectors de l'economia que són la punta de llança del país: el turisme, sobretot. El cert és que aquest indret s'anomena "City Council", ara ja sabeu per què. El més fort, però, és que del no-res, neix un seguit de mansions paral·leles les unes a les altres i fora d'aquest espai salvaguardat a ultrança, només hi ha sorra, desert. En el fons, els egipcis són uns artistes en fer néixer quelcom del no-res! Us sonen, les piràmides?
Vostè sí que s'ajusta al mot de burgès: "Persona acomodada que viu sense treballar". De fet, crec que li escau la cèlebre frase del nostre admirat Pere Quart (Joan Oliver): "La vida del burgès: menjar, beure i no fer res".
Una abraçada i fins aviat, gràcies per deixar el comentari i passar-te per aquí ;)!!!