Fonts fidedignes m'informen d'un nou joc als patis d'escola. Després que algunes associacions d'espectadors es queixessin de l'emulació, per part d'alguns nens, d'espectacles de lluita lliure, altres activitats, amb tanta violència simbòlica, sembla ocupar el temps d'esbarjo de les nenes. La informadora, de nou anys, explica l'activitat amb tot luxe de detalls. En un racò clandestí del pati -les participants són conscients de la desaprovació del professorat- s'organitza una mena de passarel·la, on les nenes han d'exagerar moviments sensuals i remenamenta de meluc al més pur estil Shakira, mentre s'estableix un tribunal, com tots, de vocació inquisitorial, on se sotmet les "candidates" a un cruent interrogatori.
Ja poden imaginar-se que l'èxit consisteix en saber donar respostes d'acord amb la superficialitat del caràcter, a no qüestionar les jerarquies de la classe, la submissió als models imperants i defugir qualsevol referència crítica o a dissimular la intel·ligència -les Lises Simpsons ho tenen pelut-. Tanmateix, la veritable gràcia del joc consisteix a l'exhibició de la crueltat verbal. El tribunal, curiosament compost per les líders negatives de la classe, castiguen qualsevol mena de dissidència, al més pur estil Risto Meijide. Nena, prepárate a sudar como una cerda para que este año te pueda entrar el bikini". Cualquier día no te van a dejar entrar en clase de lo fea que eres", "Caminas como un pato mareado y te mueves como una botella tambaleante", o "con esa pinta que me llevas solamente encontrarás a chicos en la ONCE". Com podem veure, malgrat que els cognoms de les "Meijide" de torn denoti una geneologia empordanesa, els comentaris en castellà denoten les influències televisives. En un país on l'única religió permesa és el culte a l'èxit i l'odi a la dissidència, els patis escolars són el baròmetre més fiable de l'evolució social. Anem vers un país "Supermodelo 2008?"
