Davant la ruptura del Compromís a les Corts Valencianes i el que això suposa hom no pot deixar de trobar-se, com a votant de Compromís, com aquell que llençar mà a la bitlletera es troba amb la sorpresa que li l’han furtat. Per si de cas repassem una vegada més els fets: Mònica Oltra i Mireia Mollà foren triades candidates d’EUPV per la seua assemblea, mitjançant l’aplicació d’un sistema electoral intern estrictament proporcional i que garantitza la representació de les minories, i així com a candidates d’EUPV s’incorporaren a les candidatures autonòmiques dela coalició electoral Compromís; tanmateix per al votant de a peu l’actuació posterior d’aquestes dues persones en aprofitar-se de l’esmentat sistema electoral d’EUPV per ocupar llocs d’eixida i desprès desvincular-se d’EUPV i unir-se als diputats del Bloc dóna lloc a la reflexió sobre la catadura moral d’aquestes individues. Sens dubte la lliçò ha quedat apresa per a la propera vegada i és que dos i dos no sempre sumen quatre i fa pensar que no es pot confiar en les persones del Bloc, un partit difuminat ideológicament entre CiU i la terceravia, sense cap contingut social ni de classe, i per a molts sense cap vergonya.Trist que allò que haguera pogut suposar un veritable pacte a l’estil de NafarroaBai o del Bloc Nacionaliste Galec reste ja trencat i buit de continguts, però ni el país ni nosaltres es mereixem açò.
En tot cas els d'EUPV sempre resten per l'esquerre espanyola del PSOE.