Casualitats de la vida han fet que coincidís la meva tornada de la Provença, i en concret de Castell Nou del Papa (Châteauneuf du Pape), amb una entrevista a la contra de La Vanguardia amb el propietari de Beaucastel, Jean-Pierre Perrin, que al mateix temps és el president de l’Académie du Vin de France.
D’aquesta entrevista, hi ha moltes coses interessants, però sobretot és molt indicativa l’explicació de com van arrencar de la crisi de la fil·loxera i amb la serietat amb què es va fer front al desprestigi posterior en el frau del vi, potenciant les denominacions d’origen (D.O.) que garantien la protecció de les zones vinícoles amb productes molt particulars.
L’altra reflexió que fa és sobre els rics i famosos i les multinacionals financeres que s’han llançat a invertir en el món del vi, arrencant l’ànima del que ha de ser l’esperit d’una família productora de vins.
Acaba l’entrevista fent una defensa del terreny (terroir), que possibilita la diversitat, i defensa alhora els gustos mediterranis (oli i vi ) en contra de la mantega i la cervesa, que cada cop més colonitzen el planeta. (continua...)
No cal dir que comparteixo bona part dels seus raonaments, potser seria més condescendent amb alguns inversors de casa nostra (ell no en parla, parla del seu país), que han possibilitat tirar endavant alguns projectes en territoris molt deprimits com el Priorat, però sí que comparteixo la singularitat que dóna a molts racons del Mediterrani enfront de la globalitat. És per això que tenim de seguir valorant la riquesa que suposen aquests productes, que han crescut i s’han fet singulars amb la civilització de què som hereus.
L’escrit, així com la meva estada recent a la part meridional de la vall de Roîne, m’ha fet reflexionar sobre alguns dels aspectes de les D.O. de casa nostra que crec que s’haurien de plantejar, però d’això ja en parlaré en un proper escrit.
