El
PSOE de Cataluya –en la intimitat o en les masmorres, PSC– ha encarregat a dos seus
de la Legión Española,millanastraystesconvençuts, que envestisquen fort contra el que puga quedar de
crosta catalanista a les emissores públiques de Catalunya: Joan Ferran i Manel
Mas, diputats tots dos al Parlament. Tenen les coses molt clares, aquests dos legionarios, i els qui els han fet
l’encomana. Els “nostres”, en canvi, els tenim sempre a la lluna de València, i
costa trobar algú que els plante cara (d’entre els polítics oficials i
funcionarials, vull dir). Manel Mas (que va demanar el cap de Mònica Terribas,
i amb el seu pas a les oficines és com si estiguera decapitada) ha carregat en
el seu blog contra la cobertura que han fet les emissores públiques de Catalunya
de la moció de censura a can Barça. I mireu com s’hi ha referit:«a
la CCMA són
presoners del imaginari catalanista…».
L’imaginari catalanista…
És important l’imaginari. En parlàrem, dies arrere, a Barxeta, el Carles
Benítez i jo, de l’imaginari. De la necessària construcció d’un imaginari
lingüístic, cultural i polític sense el qual anava a ser molt difícil
sobreviure a l’espanyolització, la cultural i la política (que van de bracet).
Està per construir, aquest imaginari nostre tan necessari. A les emissores
públiques de Catalunya hi havia alguns professionals i programes que
treballaven seguint un imaginari nacional català. I avui, el PSOE, amb
l’aquiescència d’ERC, els ha anat fumigant amb DDT espanyol. El poc que hi
resta viu, aviat el sentenciaran entre el Mas i el Ferran. Llavors hi governarà
el ranci imaginari espanyolista, el que brama les victòries de la “roja”,
d’Alonso i Nadal, el de l’«idioma común», el de la copla i els toreros… Vaja:
com Canal 9.
Canal 9, model
lingüístico-nacional que sembla que vol seguir el PSOE de Catalunya, va nàixer
sense crosta: continua sent un brollador d’espanyolíssim pus, de la vella
infecció espanyola. A Canal 9, des del temps de Juan Lerma del PSOE, els
artistes, escriptors i polítics no espanyolistes estan més prohibits que el
Dalai Lama a la Xina. Encara
avui dia, en què el tàndem Mas-Ferran no acabat ha d’arrancar del tot la crosta
catalanista, és més fàcil escoltar cantants i grups valencians a les emissores
públiques de Catalunya que no a les que controla amb mà de ferro franquista el
PP de Francisco Camps. Això durarà poc és clar. Aviat hi haurà col·laboració institucional
entre Canal 9 i TV3. La televisió pública catalana li comprarà a la valenciana
els drets d’emissió del programa “Alma de copla”. I llavors s’haurà acabat la
crosta. I el tàndem millanastraysita Mas-Ferran podrà descansar tranquil. I,
com en altres temps gloriosos sense crosta catalanista, seran generosament
recompensats “por los servicios prestados”, i qui sap si fins i tot la laureada
de San Fernando.
Coda: He qualificat
Joan Ferran i Manel Mas de millanastraystes, “en honor” del fundador de la Lengión Española.
No és una qualificació capritxosa. Heus ací la fonamentació, extreta de
l’entrada Millán-Astray de la
Vikipedia en espanyol. Us l’enganxe en la versió original
espanyola:
Lo que sucedió, según
cuenta en su magna obra La guerra civil española el hispanista inglés Hugh Thomas,
es lo siguiente: el profesor Francisco Maldonado, tras las formalidades
iniciales y un apasionado discurso de José María Pemán, pronuncia un discurso en que
ataca violentamente a Cataluña y al País
Vasco, calificando a estas regiones como "cánceres en el cuerpo de la
nación. El fascismo,
que es el sanador de España, sabrá como exterminarlas, cortando en la carne
viva, como un decidido cirujano libre de falsos sentimentalismos.
" Alguien grita
entonces, desde algún lugar del paraninfo, el famoso lema "¡Viva la
muerte!". Millán-Astray responde con los gritos con que habitualmente se
excitaba al pueblo: "¡España!"; "¡Una!", responden los
asistentes; "¡España!", vuelve a exclamar Millán-Astray;
"¡Grande!", replica el auditorio; "¡España!", finaliza el
general; "¡Libre!", concluyen los congregados. Después un grupo de
falangistas ataviados con la camisa azul de la Falange hacen el saludo fascista, brazo derecho en
alto, al retrato de Francisco Franco que colgaba en la pared.
Jo la "crosta nacionalista" aquesta de la que tant parlent no l'he vist enlloc, el que si he notat és que la "crosta espanyolista" és, ( cada dia menys ) més prima que a altres llocs. I l'ausència d'espanyolisme no és pas catalanisme.
Tal com estan les coses, si un dia tenim un veritable imaginari catalanista amb una mena de Canal 9 però a l'inrevès el que menys ens haurà de preocupar són d'aquesta mena de botiflers dels que parles, aquell dia els que ens preocuparan seràn de coronels cap amunt.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
La Cuca Salamanduca és un espai per recuperar i compartir cultura popular, sobretot la literatura oral de Xàtiva i la seua redor. Hi trobareu rondalles, acudits, relaixos, sussoïts, endevinalles, embarbussaments...
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
Tal com estan les coses, si un dia tenim un veritable imaginari catalanista amb una mena de Canal 9 però a l'inrevès el que menys ens haurà de preocupar són d'aquesta mena de botiflers dels que parles, aquell dia els que ens preocuparan seràn de coronels cap amunt.