Aquestes cortines noves de color butà em tenen en un jet lack constant. Mira, no m'hi sé acostumar. Ara mateix sóc al davant de l’ordinador, són quarts de nou del dematí, tenia algun ànim de treballar, però resulta que el despatx està banyat per una posta de sol jamaicana que ara no sé si prendre’m el colacau o una pinya colada. Per què cony a l’Ikea han deixat de fabricar aquelles fantàstiques cortines transparents de color de futur? Amb les antigues cortines que dic, el rendiment laboral estava garantit, era com treballar en un despatx del 2050, submergida fins al monyo tota jo dintre d'una claror asèptica que ressaltava les qualitats alumíniques del meu imac, del flexo a conjunt, de la taula de perfils metàl·lics i sobre de vidre esmerilat. Ara tots els components mobles del meu escenari de treball –i el que és pitjor, el meu mac–, semblen més aviat un grapat d’antigalles xapades de coure.
