director |
dimecres, 9 de juliol de 2008 | 09:03h
Dilluns a l'Espai Mallorca es va poder escoltar la parada barcelonina de l'onzè "Solstici d'estiu", la trobada de poetes joves de la Mediterrània que impulsa cada any Toni Caimari des de la Fundació ACA de Búger. Hi vaig dir, amb altres paraules, el que havia escrit per a l'edició d'enguany del llibre i disc que aplega l'antologia de poemes dels participants: &
La riquesa de la solitud
compartida
No sé si ara mateix hi ha gaires escriptors que es desviuen per instal·lar-se en una torre d’ivori, un racó d’aïllament des del qual enfonsar-se en el propi univers imaginari aliens a tot i a tothom. Segur que encara en trobaríem algun que s’encastella en ell mateix o s’enyora de la solitud que creu perduda. Si el coneixeu, convideu-lo a passar uns dies a Búger i segur que la seva perspectiva sobre la solitud i la companyia canviarà. I canviarà molt.
PerquèAntoni
Caimari i el seu equip han sabut crear un espai de solitud
compartida on és possible enriquir-se interiorment amb la convivència i
l’intercanvi. I aconseguir que se’n ressenteixi del tot positivament l’impuls
creatiu personal i l’obra individual. Això és el que proposen cada any, i ja en
fa onze, a un petit grup de joves poetes de tots els confins de la nostra
parla.
Durant uns dies, Miquel Horrach,Meritxell Cucurella ,
Edgar Alemany, Verònica Riera i Francis Ferris han compartit lectures en veu
alta i estones vagues de convivència. Durant uns dies, doncs, han conviscut i
s’han conegut. I d’aquesta manera, segur, han trenat complicitats noves, per
damunt de la diversitat d’accents i de gustos estètics. Ara, amb aquest llibre
a les mans, emprenen un viatge per diversos punts del país que reforçarà encara
aquests llaços. I que els mostrarà a tots els qui vulguin acostar-se a
escoltar-los
Des de la Institució de les Lletres Catalanes no podem sinó encoratjarla Fundació
ACA – Aula Poètica de Búger i la Fundació Joan
Amengual
No sé si ara mateix hi ha gaires escriptors que es desviuen per instal·lar-se en una torre d’ivori, un racó d’aïllament des del qual enfonsar-se en el propi univers imaginari aliens a tot i a tothom. Segur que encara en trobaríem algun que s’encastella en ell mateix o s’enyora de la solitud que creu perduda. Si el coneixeu, convideu-lo a passar uns dies a Búger i segur que la seva perspectiva sobre la solitud i la companyia canviarà. I canviarà molt.
Perquè
Durant uns dies, Miquel Horrach,
Des de la Institució de les Lletres Catalanes no podem sinó encoratjar
