La gestió i el lideratge des d’un punt de vista estrictament professional de govern del club ha estat quasi immillorable. S’han fet avenços evidents en els àmbits institucional, econòmic, social i esportiu. En l’àmbit institucional s’han establert acords i aliances arreu del món situant el terreny natural de joc del club a la primera divisió mundial. També s’han projectat els valors del Barça i de Catalunya com no s’havia fet en cap etapa anterior. En l’àmbit econòmic s’ha sanejat el club i els resultats econòmics són increïbles com podeu veure en els quadres següents:

(més informació econòmica i financera del club aquí)

En l’àmbit social s’ha augmentat els socis en proporcions extraordinàries, s’han creat penyes arreu del món i s’ha catalanitzat la comunicació del club i el seu estil. I en l’àmbit esportiu s’ha guanyat dues lligues i una Champions en 5 anys. S’ha revitalitzat el projecte esportiu i s’ha vinculat l’esport de qualitat i saludable a una actitud de club i de forma de vida. S’han fitxat i promocionat els millors jugadors del món dels últims temps i s’ha configurat la millor plantilla del futbol. Els entrenadors, Rijkaard i Guardiola, són persones d’un tarannà educat i amb actituds exemplars per a qualsevol xiquet i jove. L’estil de joc ens ha retornat als millors temps del dream team de Cruyff.

Tal com dèiem al principi quan en Laporta i el seu equip van assumir la direcció del Barça van posar-se a treballar de valent per millorar l’estat econòmic, institucional, esportiu i social del club que havia quedat tocat de mort després d’anys de gestió nefasta. L’eliminació dels privilegis establerts per a moltes persones amb poder econòmic, mediàtic i d’influència diversa els va crear ja d’entrada una bona colla d’enemics que farien el possible per liquidar el projecte d’en Laporta. El primer any encara no s’hi podien posar de valent, tot i que ja van intentar desprestigiar la Junta amb diverses difamacions i mentides. El segon any i el tercer van tenir impossible la desestabilització del club per l’èxit esportiu incontestable: el terreny no era abonat. Tot i així ja van començar algunes iniciatives per a la judicialització del club i el desprestigi de la Junta. El quart i cinquè any els resultats no han acompanyat malgrat haver acabat empatats amb el líder (el quart any) i arribar a semifinals de Champions (el cinquè). Això ha permès a aquests ex-privilegiats organitzar-se i fer tota la pressió i campanya de manipulació que han pogut per desestabilitzar el club i desprestigiar en Laporta i la seva Junta. A més, després de cinc anys, ja han tingut temps d’instaurar un entramat que inclou tot tipus de rebotats: Grup Godó (i els seus amos al capdamunt), el Rosell (pobre noi...), els espanyolistes (Giralt i Castellví), els Boixos Nois, PRISA (Sogecable), Núñez (pare i fill, especialment el fill), el socialisme en general, etc. Tots aquests i altres interessats en recuperar privilegis i accés a la llotja del Camp Nou han tramat un pla per fer fora als actuals directius del Barça. La moció ha estat la culminació de dos anys (més algunes iniciatives anteriors) de campanya immerescuda de desprestigi amagada darrera de motius fantasma i estúpids.

La moció, però, no ha progressat i ha estat tombada a les urnes. El resultat no ha estat favorable a la Junta actual, però la normativa no està feta perquè sí, sinó que té la seva lògica. Primer, és molt més fàcil atreure els detractors i enfadats que als contents o als que “ja els està bé”. Per tant, seria injust que un procés que no confronta opcions ni candidatures concretes pugui valdre igual o més que unes eleccions en tota regla. Segurament, també s’haurien d’incrementar els mínims que cal aconseguir (a nivell de signatures) per tirar endavant una moció. No és normal que quatre gats amb suport econòmic i logístic fosc i gens transparent puguin provocar una situació on el què acaba prevalent és la sensació general d’inseguretat que acaba debilitant encara més el club i, especialment, la junta legitimada fa encara no dos anys per la via democràtica electoral. Els resultats de la moció legitimen de nou en Laporta i el seu equip per seguir treballant pel bé del club. El vot favorable a la moció va ser d’un 60% amb un 33% de participació. Això significa que la moció ha rebut el suport d’un 19,8% dels socis amb dret a vot. Evidentment, hi ha una majoria que no es van sentir identificats amb la necessitat de fer fora en Laporta de la presidència del Barça. Concretament un 80% dels socis amb dret a vot. Alguns van anar a votar i altres no. La desgràcia de la situació actual (i això en són ben conscients la trama de rebotats) és que convocar unes noves eleccions per saber el suport dels socis a cada candidatura concreta deixaria en Laporta fora per haver esgotat ja les seves opcions de dirigir el club durant dos mandats. Recordar que aquesta junta ha vist com se li comptabilitzaven 8 dies com si fos una temporada sencera després d’un procés judicial que van impulsar els mateixos titelles que ara han fet la moció és ben trist.

Tot plegat fa ben evident el poc respecte democràtic que tenen algunes persones de la societat catalana. Segurament, les mateixes persones que en altres camps també impedeixen que el Catalunya prosperi a canvi de fer valer els seus privilegis amb Espanya. Hi ha moments que pensant-hi fredament perdo una mica l’esperança en aquesta societat malalta de corrupció i influències fastigoses. Aquells que fan servir l’amenaça com a forma de fer negocis i per mantenir un estatus privilegiat haurien de quedar al descobert i que tothom sabés com fan els quartos i com passen per damunt de tothom sense cap contemplació ni escrúpol.

Si amb la seva pressió i amenaça constant aconsegueixen fer caure en Laporta o la seva junta, haurem perdut una altra oportunitat per tirar el país endavant i deixar enrere els vassallatges i la màfia econòmico-político-mediàtica que ha viscut des de sempre de forma parasitària en aquesta vella nació mediterrània que alguns volem lliure. Cal que en Laporta aguanti el xàfec i que el seu equip li faci costat. Un líder ha de ser ferm, però també necessita que els seus li facin costat. En Laporta ha construït un equip potent i que ha sabut conduir el Barça a nivells impensables fa pocs anys en molts àmbits que ja hem comentat. Qualsevol gran aventura té moments d’aquells que sembla que tot s’acaba i ja no queda res a fer. Aquells moments quan sembla que estàs sol i que tothom està en contra teu. Si s’és capaç de superar aquests moments, s’està preparat per la victòria. La temporada vinent, si en Laporta i equip han aguantat i han sabut fer un pas endavant, ningú recordarà totes les crítiques i les victòries esportives impossibilitaran al sector del complot de poder seguir inventant i manipulant. Els socis i totes les institucions que faci falta hem de recolzar en Laporta per barcelonisme i per patriotisme. Algun dia haurem de dir que ja n’hi ha prou o que s’ha acabat el bròquil i plantar cara.