Ara fa pocs díes, concretament el dia 21 de juny, El Punt ens publicava l'article La platja llarga, història natural de la ciutat, que tinc el plaer de signar conjuntament amb en Jordi Solé, secretari d'organització d'ICV a les terres de Tarragona. L'adjunto a continuació:La platja Llarga, història
natural de la ciutat
Per Raül Romeva (eurodiputat d'ICV) i Jordi Solé (secretari d'organització d'ICV a Tarragona)
Cal replantejar el projecte actual de passeig
marítim i apostar per una proposta que protegeixi l'ecosistema costaner com
exigeix la normativa europea, restauri els valors naturals de l'espai i
n'ordeni els usos. (segueix...)
La major part de la costa catalana ha sofert en els últims anys una transformació desmesurada que fa que aquells espais que s'han deslliurat d'aquesta desplanificació tinguin avui un especial valor afegit. El cas de la platja Llarga de Tarragona, el Bosc de la Marquesa o la desembocadura del riu Gaià, en són els exemples més propers.
Fa uns mesos hem conegut que la Costa Brava rebrà del Ministeri de Medi Ambient 2 milions d'euros per restaurar una zona litoral a l'Estartit. Aquesta platja havia estat condicionada per a una primera fase d'un passeig marítim inacabat que es va construir els anys setanta. Ens congratulem d'aquesta aposta del ministeri per tornar al seu estat natural aquesta zona costanera, però demanem també una actuació similar per al cas de la platja Llarga, que de moment les previsions d'aquest mateix ministeri van, paradoxalment, just en el sentit contrari.
Menys cost, més acceptació
És obvi, doncs, que cal replantejar el
projecte actual de passeig marítim de la platja Llarga. La solució passa per
una nova proposta que protegeixi l'ecosistema costaner com exigeix la normativa
europea ambiental, restauri els valors naturals de l'espai, avui molt
degradats, i n'ordeni els usos. Aquesta proposta menys polèmica, amb menys cost
i amb més acceptació social és la que reclama la ciutadania compromesa que
durant tots aquests mesos de campanya s'ha mobilitzat incansablement per a la
salvaguarda d'aquest espai.
La ciutat, enmig d'una costa desfigurada, cal que aprofiti aquesta
oportunitat per generar, amb la part de costa ben conservada que li queda,
elements que permetin enriquir l'etiqueta de la ciutat. Cal, doncs, en aquesta
línia estratègica des del punt de vista turístic, econòmic i de respecte al
medi ambient, un consens polític de tots els colors per aconseguir sumar els
valors paisatgístics de l'espai en qüestió al llegat històric que conserva la
ciutat.
Oportunitats turístiques
En aquesta línia s'expressava fa uns mesos un
estudi de la URV, que reconeixia que al costat del turisme de sol i platja, les
àrees d'interès natural ofereixen altres oportunitats de caire turístic.
Municipis amb el litoral o part d'aquest ben conservat, com ara Torredembarra, el delta de l'Ebre, el Prat i la platja de l'Estartit, com dèiem anteriorment, espais tots amb figures de protecció en marxa o projectes de restauració, han après a explotar aquest recurs amb encert. La platja Llarga i els boscos mediterranis del seu entorn formen part de la història natural de la ciutat que també cal conservar com la resta de patrimoni històric.
Foto: Una imatge de la platja llarga amb els boscos mediterranis al fons. Font: Marta Martínez/El Punt
sóc un redactor del diari Crònica i ens hem intentat posar en contacte a través d'Iniciativa i no sabem si t'han arribat els nostres correus.
Ens podries enviar el teu correu electrònic a l'adreça alex.miquel@cronica.cat ? I ens posaríem en contacte amb tu perquè et volem fer un parell de propostes.
Felicitats per la teva paternitat!