pereto |
dimecres, 9 de juliol de 2008 | 09:43h
Fa uns dies recordàvem l'episodi apassionant de l'arribada d'una carta d'Alfred Russel Wallace a la casa familiar de Darwin, Down House. El trasbals emocional produït en el primer moment, donà pas a una solució cavalleresca que alhora salvava la prioritat de Darwin en la idea de selecció natural i atorgava al jove apressat (com ell mateix es va autoqualificar) un reconeixement científic i acadèmic. Tots dos van mantenir una relació amistosa i cordial al llarg de la vida. Malgrat les diferències abismals en alguns concepcions científiques i les vel·leïtats pseudocientífiques de Wallace que tant molestaven als seus col·legues.
Una de les diferències radicals en el pensament de Darwin i Wallace fou l'origen de la humanitat. Darwin, en un exercici de coherència absoluta, invocava un origen natural per a la ment humana, per a la moral i tota la resta de secrecions cerebrals excelses. Wallace, tanmateix, pensava que calia una intervenció sobrenatural en l'origen dels humans, una espècie de primat tocada pel dit diví. En abril de 1869, la revista The Quarterly Review portava un article de Wallace sobre aquesta matèria. Setmanes abans, en saber Darwin que Wallace estava escrivint sobre això, li envià una carta amb un neguit indissimulat: "Estic encuriosit per llegir el Quartely. Confie que no assassineu del tot la nostra criatura". La criatura, la teoria de la selecció natural, eixa molt mal parada del text de Wallace, perquè forçar la intervenció sobrenatural suposava (i suposa) esfondrar la teoria. Fou, com l'ha qualificat David Quammen, un infanticidi intel·lectual. En la seua còpia personal del Quaterly, Darwin escrigué al marge un rotund "No!!!".
Es veu que la gent interessant acaba, sempre, trobant-se.
Gràcies pels teus apunts, i la resta de faenes que tireu avant.