vicent |
dimecres, 9 de juliol de 2008 | 14:38h
El Cafè Lisboa de València és un d'aquells indrets que qualsevol novel·la sobre València es veu obligat a posar. Hi passa de tot, hi passen tots, han passat tots. Ara el Lisboa, on ens han passat tantes coses, és de dol per la mort del Pep Bonet. Per ell uns versos de Pessoa, home de cafès a la Lisboa real i el meu record:
Se depois de eu morrer, quiserem escrever a minha biografia,
Não há nada mais simples.
Tem só duas datas - a da minha nascença e a da minha morte.
Entre uma e outra todos os dias são meus.
Se depois de eu morrer, quiserem escrever a minha biografia,
Não há nada mais simples.
Tem só duas datas - a da minha nascença e a da minha morte.
Entre uma e outra todos os dias são meus.



Bones vacances, Pep.
Unes ben merescudes vacances, brindaré per la teva memòria, igual que hem fet plegats en els funerals d’altres amics i amigues.
Restaràs en el meu cor per sempre.
Gemma
(Disculpa'm per la rectificació.)
Convertí la plaça del doctor Collado en un indret més del Chiado.
Una abraçada, mestre !